Les Caramelles a Reus

El costum de les caramelles –cants de primavera interpretats per homes, de temàtica religiosa o profana– va popularitzar-se a les nostres comarques força més tard que a les de la Catalunya Vella. Cançons de temàtica religiosa –com els goigs a la Mare de Déu del Roser o cants fent referència a la resurrecció de Crist– es barrejaven amb peces dedicades a l’arribada de la primavera, al festeig o, fins i tot, a la sàtira sobre afers locals. Si inicialment era una pràctica de colles de fadrins i homes dels pobles que anaven de casa en casa, tot aplegant ous i botifarres, en la pràctica més recent les caramelles són interpretades per grups corals vinculats a associacions, i les composicions poden ser peces populars o d’autor.

A Reus, el costum de cantar caramelles sembla que no s’hi va popularitzar fins a la segona meitat del segle XIX i encara, el 1887, el diari Lo Somatent es lamentava:

«Ahir fou la nit de las tradicionals Caramellas, més fins a l’hora d’entrar nostre número en prempsa, no sabém que hagi sortit cap colla a cantarlas. És una llástima que las costums tradicionals y características de nostra terra se perdin aixís, quant en cambi se n’introdueix d’altres estrangeras que sols serveixen pera corromprer y viciar al poble.»

Pot ser que la queixa vingui del repertori. En tot cas, en els anys següents trobem notícies de sortides de colles de cantaires la nit de Pasqua. Quant a grups organitzats, he documentat una colla al cafè del Miquelet, al barri de l’Illa –l’Isla, que en deien– el 1895, o la colla «L’Amistat», el 1909. A finals del segle XIX, Josep Ferré (a) Queri organitzà cors festius per Carnaval o per sortir a cantar caramelles.

Durant la segona República, el grup coral de la Casa del Poble cantava caramelles republicanes:

«Correu, veniu i ouiu
les nostres caramelles,
republicanes, ben catalanes
que com fragants poncelles
enlairen son cant viu.

Al bell mig del mes d’abril
s’escau aquesta vesprada,
nit d’amor, el més gentil
per l’ànima enamorada.

Ara que tot som germans,
ara que el poble és ben lliure,
arborem els nostres cants
que ens endolceixen el viure.
…»

La lletra va signada pel Sr. Regnavats i la música, que no conec, per Sr. Fusté.

Som avui nit d’alegria. Lletra de R. Ciurana i P. Aymat, música (que no conec) de J. Hernaiz, 1950 (col. personal)

Després de la Guerra Civil, segons explica Antoni Zaragoza Mercadé, les caramelles van retornar a la ciutat gràcies a l’impuls de l’alcalde Pau Ornosa, a la dècada de 1950. Entre les colles de la segona meitat del segle podem esmentar la rondalla «Catalunya» i, sobretot, la veterana colla «Els Tranquils».

Colla Els Tranquils (Fotografia Niepce)

Segons explica Zaragoza, s’organitzaven concursos  a la plaça del Mercadal:

«Dissabte a la nit era el gran dia pels participants al concurs. S’instal•lava un escenari al mig del Mercadal i mantenint un cert ordre, els grups realitzaven les seves actuacions. Alguns amb barretina i tots amb el tradicional mocador blanc al coll. Cada colla portava el seu fanal per identificar-se i la cistella amb un pal extensible, per a recollir dels balcons de les llars els regals que rebien per la serenata.

Davant la presència de cada colla, en el silenci de la nit, la música donava entrada a les veus dels cantaires. Destacaven les veus dels solistes com la de Bernal (vigilant), Baletti (fuster), Fernández (neuler) i altres veus prous importants. Un dels mestres més populars, autor de moltes caramelles, va ser Francesc Fuster (Casquet emblanquinador).»

Grup de caramelles del Reus Deportiu (Col·lecció Antoni Zaragoza Mercadé)

A finals de segle XX es va començar a organitzar, en dates properes a la Pasqua, una trobada de caramellaires amb la participació de diversos grups de poblacions properes a Reus. El costum de fer trobades ha arribat fins a l’actualitat. El 2009, 800 cantaires es van aplegar a La Palma, en una trobada de colles d’arreu de Catalunya. I  l’any passat es va celebrar la XV Trobada «Ciutat de Reus» a la plaça de les Peixateries Velles, organitzada per la colla «Els Tranquils».

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Les Caramelles a Reus

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s