Memòria popular, cultura del poble

«Avui en dia, al segle XXI, investigar, analitzar i descriure la història recent significa altes dosis de compromís personal, intel·lectual, moral i social. L’historiador es compromet no només amb el passat, sinó, i sobretot, amb el present. Precisament, investigar sobre la memòria i la seva emergència dins del discurs històric universitari presenta alguns perills [Enzo Traverso], ens alerta sobre el paper que el discurs o la narració històrica tenen els mitjans de comunicació promoguts pels poders públics i com la història es transforma en commemoració o en obsessió commemorativa. També alerta sobre com es pot transformar el passat en memòria col·lectiva després d’estar triat i garbellat segons les sensibilitats culturals o les polítiques del present. I el que és pitjor, com això es transforma en turisme de la memòria o en una banalització dels fets, complexos i greus, que passaren.»

La cita és de l’epíleg de Dolors Marín Silvestre a Cent anys construïnt llibertat. La CNT a Mallorca 1910/2010 (Mallorca: Grup d’estudis llibertaris “Els Oblidats”, 2010) i complementa prou bé les idees que va aportar la conversa que vam mantenir dissabte passat al migdia, a la sala del Castell, amb un exemplar d’Els Montseny Mañé, un laboratori de les idees a la mà.


(Fotografia: Ferran Sugranyes)

En un país on a cop de timó electoral hem passat de l’obsessió commemorativa a l’oblit i la desmemòria a força de retallada i tancament institucional, té avui encara més sentit continuar en la recerca de la convulsa i complexa història dels últims cent anys i escaig del nostre país.

La història és sempre contemporània, és a dir, política, recordava la Dolors, citant Gramsci. I el coneixement d’un passat que encara ens arriba des del record viscut o explicat, que es treballa i contrasta amb els documents de l’època, que s’analitza des de la perspectiva del present ens és útil.  Un coneixement que ens ajuda a entendre la complexitat dels comportaments socials, que ens aporta dubtes i planteja problemes, que fa paleses les debilitats humanes 0 ens motiva a reflexionar críticament sobre els errors en l’actuació de persones, en nom dels ideals. Un coneixement que ens referma, tanmateix, en l’exercici del pensament lliure i crític, transformador.

La fàbrica de tòpics, de passats homogenis, de murs d’oblit, de commemoracions endolcides i de memòries dissenyades d’acord a les necessitats dels polítics del moment, no s’atura. Potser per això, avui, em continua interessant la feina dels mestres laics i racionalistes, republicans, socialistes o llibertaris; de les dones i els homes que, des de l’anonimat –molts cops, per raons de seguretat–, comunicaven les seves inquitetuts i les seves propostes transformadores a la gent en revistes oblidades amb noms d’esperança. Dels grups de teatre que representaven obres i del les corals que interpretaven cançons amb voluntat pedagògica. Dels espais de socialització i les formes de relació. Cultura obrera autodidacta i autogestionada. Cultura popular, del poble, en definitiva.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en memòria, personal i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s