Després de Sant Jordi

El dissabte passat a la tarda, Ferran Sugranyes iniciava la conversa sobre literatura fantàstica i tradició popular -programada en el marc de les activitats de la diada de Sant Jordi- amb un breu repàs del que ha estat l’activitat de divulgació cultural realitzada per Carrutxa a l’entorn de la figura del drac i altres bèsties fabuloses en els últims anys. Tot seguit, i després de la meva referència al bestiari dins la tradició popular –la difusa frontera entre realitat i fantasia, el valor simbòlic de les característiques atribuïdes a cada espècie–, Pep Blay va explicar el procés de gestació de Gotholàndia, la novel·la que motivava la seva presència a l’acte.

Pep Blay (Fotografia: Montserrat Flores)

Gotholàndia és un relat on els components fantàstics s’integren en una geografia real, propera i coneguda. Pep Blay reivindicà la validesa de l’ús dels personatges de la pròpia tradició, de la molsosa al cabraboc, a l’igual que altres autors de prou èxit a casa nostra empren els recursos de la tradició anglosaxona. De la reinterpretació, amb un punt d’ironia, de costums i creences màgiques. La novel·la vol ser, a més, un pont –i ho aconsegueix– entre la narració escrita i els nous llenguatges que es deriven dels jocs digitals o de rol. En una sala que s’anava omplint de públic, va explicar com ja li han demanat de fer la versió digital del joc en què es mouen els protagonistes. I, personalment, vaig apuntar que, malgrat pugui semblar-ho al començament –quan s’explica que els éssers fantàstics cauen en el fosc oblit si ningú pensa en ells–, Gotholàndia defuig absolutament de la reivindicació romàntica de la tradició que es perd, aportant nous usos i jugant a reinterpretar –a vegades, a estripar– els mites.

Tot plegat, una conversa interessant que va acabar amb una divertida lectura, a càrrec del mateix Pep Blay, d’un capítol d’una altra novel·la seva, Vampiria Sound, una història de vampirs per a adults que l’autor situa a les muntanyes de Prades i Montsant i on apareixen, de retruc, persones que hem estudiat la història o les llegendes de la contrada. Si ho voleu més clar: va descobrir la fugissera referència a l’Ezequiel Gort, a la Montsant Fonts o a mi mateix en una novel·la de vampirs…

Grup escolar documentant uns trucadors amb la cara d’un lleó, al nucli antic de Reus

Excel·lent cloenda, per tant, de les activitats de Sant Jordi 2011 sobre el bestiari fantàstic –tot i que aquesta setmana tindran un epíleg en la visita d’algun grup escolar més a l’exposició– i també, en certa forma, tancament d’un cicle iniciat el 2009.

Efectivament, el nostre interès pel bestiari fantàstic neix de la voluntat de dinamitzar una festa, Sant Jordi, que havia patit una crisi per problemes d’espai i en la qual calia consolidar els aspectes de difusió cultural, a banda, evidentment, de la venda de llibres i de roses. La descoberta de la riquesa de representacions del drac i d’altres animals fabulosos en l’arquitectura del nucli antic reusenc va possibilitar el programa «Descobreix el drac». La recerca per tota la ciutat i en altres poblacions del Baix Camp i el Priorat va donar com a resultat un fons d’imatges que han il·lustrat conferències sobre el tema en diversos pobles. En les tres edicions d’aquesta proposta –enguany ampliada a la primera quinzena d’abril per la coincidència del 23 amb les vacances de Setmana Santa– han estat milers els escolars que han conegut la riquesa del nostre patrimoni cultural en l’àmbit del bestiari fantàstic. Hi hem constatat com en altres poblacions es desenvolupaven experiències semblants.

Drac en un edifici modernista, la casa Rull, de Reus.

Personalment, he viscut aquest període amb molta intensitat, combinant la feina com a tècnic de l’àrea de Cultura i membre de Carrutxa (aquest ha estat un programa organitzat conjuntament). L’experiència ha estat del tot positiva. Crec que la diada de Sant Jordi 2011 –superant, a més, les dificultats generades per la coincidència amb les vacances escolars de Setmana Santa– ha estat un èxit, però que tanca una etapa. En la meva opinió, considero que ara cal pensar noves propostes.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, personal i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Després de Sant Jordi

  1. Retroenllaç: Lovecraft i la fantasia popular | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s