Fem un Museu de la Setmana Santa…!

En el debat sobre cultura amb els representats dels partits que hi ha, en l’actualitat, al consistori reusenc, un dels temes que va sortir –i fa anys que se’n parla, sobretot quan s’apropen eleccions– fou el de la creació d’un museu de la Setmana Santa.

Es poden fer museus sobre molts aspectes del patrimoni cultural i històric de la ciutat, és veritat. De fet, els museus són això, institucions vinculades al patrimoni, no centres de culte. Per tant, qui escriu el bloc manifesta que reconeix que s’interessa pel que considera una part del patrimoni cultural de la ciutat, sense que això afecti les seves creences, de la mateixa forma que ha investigat les celebracions festives en honor als reis que visiten les ciutats i, alhora, és –com a mínim–republicà. O que es veu amb cor de fer una conferència sobre la simbologia del diable a la cultura popular catalana sense pensar a oficiar cap missa negra a Satanàs. Una diferència, entre patrimoni i creences personals, que no sempre queda clar quan es parla de temes com aquest.

Personalment he defensat diverses vegades la necessitat de comptar amb un magatzem visitable que reuneixi els elements materials de la setmana santa. Hi ha qui considera el concepte com un menyspreu, però s’equivoca. Un magatzem com el que proposo és un equipament que reuneix totes les condicions de conservació necessàries per als objectes que conté, però que no té discurs museístic, és a dir, que no interpreta els objectes i els contextualitza en una exposició, senzillament els mostra.

També hi ha qui proposa un museu d’art religiós. Aleshores hauria d’incloure moltes altres peces, imatges, retaules…, a més dels passos. Sovint he sentit que Reus té passos de gran valor artístic  i que cal donar-los a conèixer perquè la Setmana Santa reusenca sigui tan coneguda –i cridi tants turistes– com la de Sevilla, per dir alguna cosa. Apreciació absolutament incorrecta. Les celebracions de Setmana Santa, andaluses o d’altres indrets, atreuen milers de visitants no només pel valor artístic de les figures que hi surten. Hi ha costums, dinàmiques associatives, components emocionals…, que poc o res tenen a veure amb la realitat de la celebració reusenca. Bona part de les professons que se celebren a Reus, amb tot el respecte pel valor que puguin tenir per a les persones que hi participen, són patrimonialment irrellevants. I, lluny dels models heretats de les confraries d’altres indrets, la major part de les confraries reusenques són associacions de curta trajectòria, amb els mateixos problemes i conflictes que les colles de carnaval o alguns grups del seguici. I això no té res a veure amb les creences personals.

Fem, doncs, un Museu de la Setmana Santa. Però expliquem-la i ubiquem els objectes en el seu context. Cal explicar, per exemple, que la Setmana Santa no s’inventa a la dècada de 1940, però que la gran majoria de confraries actuals sí, seguint un model d’organització social per rams de la producció, i encara que les confraries actuals tenen poc a veure amb aquestes agrupacions gremials de mitjan segle XX. Que algunes professons que conservem en l’actualitat neixen al segle XVI i que les confraries penitencials responen a una visió del món que interpreta les situacions com a fruit de voluntat divina. Que hi ha professons, com les del migdia del Divendres Sant, que han tingut una continuïtat notable al llarg dels segles. Que hi ha passos antics de gran valor artístic i d’altres de contemporanis que no els desmereixen. Que tenim rituals solemnes, cants, armats des de fa més de tres-cents anys i personatges tan singulars com els que acompanyen el santcrist de la Sang, el bon i mal lladre. Que, al costat de pràctiques pietoses i components de rigor, han existit costums populars de transgressió i creences paganes que s’escolaven en mig de la litúrgia oficial. Que Reus, ciutat amb un fort component lliurepensador i laicista, compta amb una llarga tradició d’actes de contestació a les celebracions catòliques…

Si som capaços de reflectir tot aquest bagatge històric, artístic, antropològic en un projecte museològic i l’apliquem a una museografia àgil, atractiva i eficient –i si hi ha diners per portar a la pràctica tot això– tindrem un Museu de la Setmana Santa excel·lent, emblemàtic, i d’on qualsevol persona –independentment de les seves creences– podrà sortir coneixent quelcom més de la història i del patrimoni de Reus en la seva globalitat.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, patrimoni i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s