Cultura i cultures

Només al final del debat de la setmana passada es va parlar –una mica i gràcies a una pregunta del públic– del paper dels nouvinguts quant a l’àmbit cultural. Ja està bé no fer electoralisme del tema de la immigració, però d’aquí a obviar que a la nostra societat hi ha moltes persones procedents de països amb llengües i tradicions culturals diverses hi ha un bon tros.

De fet, bona part del debat es va centrar en el finançament de la cultura i en el paper de les programacions i activitats culturals com a recurs de dinamització econòmica. Hi va haver estones que el debat podia semblar que només anava de turisme i economia, amb poques referències –pràcticament, només les d’Ester Alberich– a la cultura com a eina de cohesió social, com a instrument de creació de sentiment de comunitat o com a espai de participació.

La resposta a la pregunta fou del tot decebedora: el discurs habitual sobre deures i drets i la necessària integració dels nouvinguts a partir del coneixement de la llengua i la cultura del país. Poques reflexions sobre la incidència de les cultures arribades de fora vila i sobre com les polítiques culturals han d’incidir de forma específica, o no, en les persones procedents d’altres indrets.

Entenc que costa força fer arribar de cop i volta tot un bagatge d’història col·lectiva, referents simbòlics o trets que identifiquen la ciutat a amplis sectors de la població que no els comparteixen, simplement perquè no els han conegut. Que hi ha feina per anys. I sóc molt conscient que la cultura, sense justícia social, no és el bàlsam que soluciona tots els conflictes.

Més que les persones que han arribat fa més o menys temps a la ciutat, em preocupen moltíssim les següents generacions. Aquells que malgrat no tenir altre país que aquell que els ha vist néixer, poder acabar sentint-se diferents, quan no marginats, a casa seva. A Europa ja en tenim exemples.

Considero que –sense oblidar altres àmbits d’actuació– cal treballar des d’ara –a Reus ja s’hi ha començat– per fer el pont amb les generacions més joves que no poden tenir els referents familiars, donant suport a l’escola, en l’àmbit de la llengua, les tradicions populars, la festa, el coneixement de la història o el patrimoni. Aquí la representant republicana va poder incidir còmodament en la bona feina que s’ha fet en aquest àmbit. I, tot cal dir-ho, em va semblar que hi havia un cert consens entre totes les formacions polítiques presents al debat sobre la validesa del treball realitzat a l’entorn de la festa en els últims anys.

La festa és, efectivament, un excel·lent marc d’immersió amable i engrescadora en la cultura del país que convé no desaprofitar. I té capacitat per evolucionar i incorporar nous elements, àdhuc vinguts de lluny, sense trencar el fil de continuïtat. La festa, i no només la festa, és un espai de socialització i de relació  entre les persones que fa evident la funció de la cultura en la construcció de la comunitat.  Es aquí, doncs, on es copsa més clarament el caire d’inversió de futur que tenen determinades polítiques culturals.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Cultura i cultures

  1. molt ben explicat i comparteixo aquest sentiment

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s