La terrible Sebastiana

La publicació, aquest passat abril, de Fotògrafs de Riudoms en el primer terç del segle XX –un excel·lent recull d’imatges ben documentades– aporta documents gràfics d’interès etnològic. Per exemple, la fotografia, del 1922, mostra un romancer, Enric Ferré Guinjoan Suís, amb la guitarra a la mà, amb el penó al darrere amb els dibuixos al·lusius a la història de Sebastiana del Castillo.

La Sebastiana del Castillo. Riudoms, 19 de novembre de 1922. Fotografia: Marc Ribas Gimbernat. Arxiu Revista L’Om. (RD9 2530).

Aquesta era una narració força truculenta. La protagonista era una noia que es va lliurar a una vida de crims i barbaritats perquè els seus pares no la van deixar casar amb el xicot que ella estimava, i per impedir-ho la van tenir un any segrestada. Quan va aconseguir fugir del lloc on era tancada, matà els seus pares i el seu germà –i a més o menys parents o al mosso, segons les versions–, i es va dedicar al bandolerisme, cometent tota mena de crims. Finalment fou capturada i, abans de morir, es penedí dels seus crims.

Les atrocitats d’aquesta heroïna, amb l’ambigüitat –malvada, però amb un rerefons d’injustícia– que caracteritza tants personatges populars, van emocionar el públic durant molts anys. Com a romanço se’n coneixen nombroses edicions. A tall d’exemple, podeu veure el «Curioso romance en que se declaran las atrocidades de Sebastiana del Castillo, refiérose como mató a dos hermanos suyos porque la tuvieron encerrada más de un año, guardándola de su amante y el castigo que en ella se executó…» imprès a Lleida, el 1845, i altres de semblants del fons Sol Torres (Universitat de Lleida). La vida de la Sebastiana va tenir difusió arreu de l’Estat, i altres versions expliciten en el títol «el castigo que en ella se efectuó en Ciudad Rodrigo.»

Capçalera d’un romanço

Entre l’abundant producció de literatura de fil i canya reusenca també hi trobem edicions de «Sebastiana del Castillo. Nueva y famosa relación de las atrocidades de Sebastiana del Castillo y el trágico fin de su vida después de haber muerto a su padre, madre y hermanos», de la llibreria de Joan Grau.

A més de ser explicada per les places i impresa en fulls de canya i cordill, la turbulenta vida de la Sebastiana va servir d’argument per a un dels balls parlats més representats al Camp de Tarragona. Una de les característiques del ball era que la –o el– protagonista cometia tots els seus crims sense baixar del cavall, muntant un cavallet de cartró com els emprats en altres danses. Comenta Joan Amades: «Resultava grotesc veure una dona malfarada fent d’heroïna de grans malifetes, cavalcant en un cavallet de per riure, i com per sota la gualdrapa, que dissimulava els inexistents peus de la falsa bèstia, sortien les calses de vellut i les espardenyes de set vetes del pagesàs que feia el paper de la terrible dama». Podem suposar que segons la quantitat d’actors –els balls s’adaptaven als recursos de cada població– la representació comportava una mortaldat tremenda.

Un altre dels atractius del ball era, sens dubte, l’ús de les armes. L’exhibició de punyals i espases, els combats o el soroll dels trets, sempre engegats amb generositat, aportava realisme a les escenes i dels balls. «Tots, indistintament, hòmens o donas, Emperador romà o Sebastiana del Castlllo, porten tantas pistoles, trabucs o carrabines com poden. En Joan de Serrallonga i Pedro el Negro, hombres de armas tomar, porten de tot: fusell, trabuch, punyal, daga, ganivet, sabre, pedrenyal, pistoles…», escriu Josep Pin i Soler referint-se a la festa major tarragonina. Fet que, a vegades, comportava accidents, com el que es va produir el 1877, quan a un ballador tarragoní de la Sebastiana «le cayó el arma, disparándose y produciendo el taco una herida leve a un niño. El joven fué detenido y puesto a disposición judicial». Les representacions de la Sebastiana del Castillo sovintegen a la festa de Santa Tecla i també, alguns anys, per Sant Magí.

El reusenc Antoni de Bofarull en parla referint-se al primer terç del segle XIX, explicant que, com en altres balls parlats, el paper de la Sebastiana era interpretat per un home. L’altre Bofarull, Andreu, el considera un de «los mal anomenats balls» de temàtica profana i de composició més moderna.

Edició reusenca del romanço de la Sebastiana

A Reus sabem de la seva representació –i participació a la professó– durant la festa major de 1850, que acabà amb el trasllat de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia al seu santuari després que havia estat portada a la prioral per fer pregàries per la pluja, al mes de maig.

Surt a Mont-roig el 1877, com també a Constantí: «Los jóvenes han organizado algunas danzas del país, entre ellas, la del patrón San Félix y la de la Sebastiana del Castillo, levantándose al efecto un tablado en la plaza para recitar los parlamentos ya de la vida y milagros del espresado mártir, ya de la vida y proezas de la famosa bandolera», recull el Diario de Tarragona. En aquesta població la trobem també el 1886. El 1878 es va representar a Prades i el 1880, a Falset i a Vallmoll. Del 1881 sabem de la seva representació a Vilallonga. De fet, aquestes són només algunes notícies puntuals espigolades de la premsa reusenca i tarragonina que permeten intuir la popularitat de la peça. A començaments del XX el ball parlat es continuava representant a Tarragona, fins al 1929. Després de la Guerra Civil, Xavier Amoròs recorda haver vist el ball parlat, cap al 1959, a les festes de Sant Magí:

«La primera vegada que vaig veure la Sebastiana de prop, vaig tenir un veritable ensurt, un veritable sotrac. La Sebastiana era com una mena de líder femení medieval, entre Joana d’Arc i valquíria, però molt robusta, voltada de guerrers a les seves ordres que havien de derrotar els seus enemics. L’ensurt el vaig tenir quan em vaig aproximar al personatge i em vaig adonar que la Sebastiana no era cap dona: era un home fornit amb el rostre tot empolvorat de blanc i aquella gran cabellera rossa fins a les espatlles. El ball parlat –per cert, en castellà, com el títol indicava– s’acabava ràpid.»

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La terrible Sebastiana

  1. Retroenllaç: El ball de Pere Joan Barceló | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s