Salut i feina!


La imatge del sant en un establiment reusenc

La de sant Pancraç és una d’aquestes devocions supersticioses que han fet força fortuna a la nostra societat. Sense una estricta necessitat de ser practicant de la religió catòlica, la imatge d’aquest sant ha sovintejat en tallers i establiments comercials perquè no falti mai la feina o el negoci rutlli. Sempre, amb un ramet de julivert al costat, o millor, una moneda a sota o a la mà –de les que portaven un forat al mig–, que té l’avantatge que no es passa. Igualment, ha estat invocat per trobar feina, obtenir diners o un canvi en la sort en l’àmbit econòmic. «Sant Pancraç, ve amb un pa sota el braç», diuen.

De la seva eficàcia, en temps de crisi i alts percentatges d’atur, hi ha certs dubtes. Hi ha qui considera que arramblar-se a un bon partit és més segur, si més no per ser beneficiari d’un pla d’ocupació o assegurar-se la plaça.

Sant Pancraç –Pancratius– va ser un ciutadà romà, fill de casa rica, convertit al cristianisme i que, per no voler renunciar-hi, va ser martiritzat a Roma al segle IV. Cridat a oferir sacrificis als déus oficials, en negar-s’hi, va ser jutjat pel mateix emperador. Es negà a abjurar de la fe cristiana i fou decapitat vora el temple de Janus, a la Via Aurèlia, quan només tenia 14 anys. Canonitzat des de temps antics, la seva festa se celebra el 12 de maig.

Sant Pancraç gaudí d’una certa popularitat a Reus, fins i tot amb una petita festa de barri al carrer que porta el seu nom –del carrer de l’Àguila al camí de Riudoms–, on comptava amb una capelleta on després hi hagué el convent de la Providència. Hi ha una edició reusenca dels seus goigs, feta a l’impremta de Rafael Compte, el 1764.

Havia estat venerat també com a patró dels teixidors reusencs d’abans de la industrialització. S’explica que al carrer dels Canterers –un tram de l’actual del carrer del Vidre– hi vivia un serraller que cada 12 de maig col·locava una imatge del sant al seu obrador, il·luminada amb tantes candeles com veïnat hi vivia al carrer. El bon home –que degué viure a la segona meitat del segle XVIII– va morir de vell, sense haver-se gastat res en metges, treballant de dilluns a diumenge. Sort que feia festa el dia de sant Pancraç.

Doncs, en temps de crisi, atur i retallades en els serveis sanitaris…  salut i feina!

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s