Les faves miraculoses

El diumenge passat, 15 de maig, era un dia en què tradicionalment s’acostumava a menjar faves amb motiu de la diada de sant Isidre, patró dels pagesos des del segle XVII. Curiosament, però, el sant pagès català que sembrava faves no era Isidre. sinó Medir, com expliquen els seus goigs:

«Fugint de Eurich arrogant,
Sever la persecució,
vos trobà en la ocupació
de estar las fabas sembrant,
que florint luego y granant,
fou miracle prodigiós […]»

Conta la seva llegenda que quan Sever, bisbe de Barcelona, fugia de la persecució de Dioclecià es trobà Medir plantant faves. Li demanà que, si preguntaven per ell, no digués cap mentida. Quan Sever marxà, aleshores, les llavors de faves van créixer miraculosament i florir de cop, com si portessin mesos plantades. Quan van arribar els perseguidors romans i van preguntar pel bisbe, Medir els hi va dir la veritat: que havia passat per allí mentre plantava les faves. Els romans no s’ho van creure i, posats a fer, van acabar capturant i martiritzant a tots dos.

El creixement sobtat de les plantes o dels fruits que distreu uns perseguidors és un tema que apareix en altres narracions llegendàries. Per exemple, en la fugida a Egipte de l’infant Jesús, perseguit pels soldats del rei Herodes. Les llavors màgiques i les plantes que s’enfilen cap a reialmes de fantasia són també comunes a les rondalles populars.

Si us ve de gust conèixer aquesta i altres històries de sants, us podeu apropar a la presentació del llibre de Bienve Moya, Una mà de sants, és a dir, Les històries fantàstiques d’Àgata, Antoni, Cristòfol, Medir i Pere (Barcelona: RBA / La Magrana, 2011). Com bé afirma Josep Bargalló al pròleg, «els que, en un moment o altre, ens hem dedicat a investigar, divulgar o, simplement, escriure alguna cosa sobre la cultura popular, aquest calaix de sastre immensament gran, hem acabat topant amb la necessitat d’explicar històries de sants i santes. Més exactament, de relacionar aquestes històries, conegudes i reiterades al llarg dels anys des de les trones i la doctrina, amb components primordials de la nostra cultura popular: costums, dites, refranys, facècies, cançons, narracions, balls parlats, invocacions, devocions…»

El llibre de Bienve Moya ens proposa això, una aproximació divertida a alguns dels personatges que figuren al santoral cristià, un passeig pel vessant més popular de les narracions llegendàries de les seves vides que permet interrogar-se sobre si sant Pere era un simple pescador o un revoltat contra els romans, sobre el perquè de la llegenda de sant Jordi. I també conèixer llegendes de gegants protectors i, pel que ens ocupa, saber el paper de la favera en la tradició de sant Medir.

La presentació del llibre tindrà lloc el dimarts 24 de maig, a 2/4 de 8 del vespre, a la sala del Castell (antic Arxiu Històric) de Reus.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular, publicacions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Les faves miraculoses

  1. Ferran Sugranyes ha dit:

    Un altre llibre, entre molts d’altres, prou interessant i recomanable sobre el tema és «La llegenda dels sants. Creadors de mites», del mateix Bienve Moya, on ja s’apropava a les vides d’alguns d’aquests sants i creuava les seves hagiografies amb d’altres sants i mites de l’antiguitat.
    Fou publicat el 1996 per l’Editorial El Mèdol, dins la col·lecció l’Agulla, núm. 22.

  2. manel ha dit:

    si, ja he pensat que no fos aquest Isidre una suplantació del sant favater de Barcelona, Medir, per allò que diuen que el culte a Isidre començà entre els pagesos del Pla de Barcelona i s’extengué arreu del país fins que passà al país veí, que el feu sant de la capital del Reino… però encara no ho veig clar. De fet, de faves se’n fan tot l’any, potser són dos sants que obren (3 de març-Medir) i tanquen (15 de maig-Isidre) el període de màxima fructificació de les faves… vés a saber.

    • La mala llet m'arrossega ha dit:

      Manel,

      Hi ha altres faves que fructifiquen tot l’any i no cal que s’encomanin a cap sant.

      Salut!

  3. fava tendra ha dit:

    Per no parlar tambe de l’erotisme de la fava

  4. spalomar ha dit:

    M’ho pensaré això de parlar de la fava a la tradició popular…

  5. Bienve ha dit:

    Aquesta altra mena de faves o glands, també l’hem tingut en compte en l’hagiografia de Medir, esclar. No ens ho podíem deixar de banda. Quan al primer llibre dels sants, en realitat és una primera redacció del segon, expurgada i ampliada, després d’una pila d’anys d’anar de la carpeta o a l’ordinador.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s