Visites al refugi antiaeri de la Patacada

Ahir, dia internacional dels Museus, el refugi antiaeri de la Patacada va restar obert durant tot el dia al públic, amb visites comentades a càrrec dels tècnics de l’Institut Municipal de Museus i de l’Arxiu –hi vaig participar, acompanyant alguns grups– al matí i a la tarda.

La proposta era del tot adient en un any en que el lema de la diada era «Museus i memòria», explicitant que el patrimoni que conserven els museus i les històries que expliquen són bàsics per a la memòria de les comunitats. El refugi antiaeri és precisament un espai excepcional –subterrani i que no forma part de l’àmbit on habitualment fem vida les persones– que ens apropa al coneixement del passat, a partir de la interpretació de la seva funció i del context en fou bastit. Un coneixement que esdevé memòria propera quan s’interrelaciona amb el testimoni de l’experiència viscuda o explicada pels més grans.

Des de la seva obertura al públic, més de 3.500 persones han visitat el refugi de la Patacada, el tercer més gran que es va construir a la ciutat, entre 1937 i 1938, per protegir la població dels bombardeigs. Explicar el refugi és, doncs, recordar que la guerra de 1936-1939 fou la primera guerra europea en que s’emprà l’aviació com a arma contra la població civil, que Reus fou una de les ciutats més bombardejades i que, malgrat tot, el nombre de víctimes no fou tan gran com en altres indrets, en part gràcies a la xarxa de refugis de la que disposava la ciutat.

Però també és parlar de cooperació i solidaritat entre les persones en les situacions d’emergència, de l’esforç col·lectiu i del treball de les dones i la canalla davant la necessitat, de la por com arma, de l’angoixa i el patiment d’una població en una situació de tensió constant, de les víctimes innocents de les guerres o de la destrucció dels béns com a forma de fer inviable la vida diària. I en la foscor de les galeries del refugi –ara més il·luminades que mai ho van estar en el passat– alguns d’aquests conceptes, que inevitablement sorgeixen entre explicacions i conversa, ajuden de ben segur a interpretar també el present, a humanitzar i fer més reals altres situacions visualitzades des de la pantalla del televisor fa poca estona.

A molts visitants els impacta la qualitat en la construcció. Les voltes i parets ben acabades o fins i tot alguns elements, diem-ne decoratius, en alguns arcs, sorprenen en una construcció feta per necessitat, amb urgència i en la que hi va treballat molta gent que no era de l’ofici. Però sí que ho eren els que anaven al davant –minadors i paletes– i també, en això, es poden fer reflexions sobre la forma d’entendre el treball dels nostres avantpassats, de només fer les coses com es sabien fer, ben fetes, potser força diferent a la de la fabricació d’objectes i estructures de baix cost i existència limitada que caracteritza la nostra societat de consum.

Ara, el refugi restarà tancat un temps a les visites mentre no acabin les obres de la plaça de la Patacada. Tant de bo, en la nova etapa municipal que ens disposem a encetar, la conservació del refugi de la Patacada –obrint, si s’escau, alguna de les entrades originals com a sortida d’emergència– l’elaboració de materials didàctics, l’adequació del refugi de la plaça del Mercadal –més difícil, per problemes d’inundabilitat– o d’algun refugi dels que es conserven en excel·lent estat en alguns masos de la rodalia del nucli urbà, d’acord amb els propietaris, ens ajudin a fer de Reus una ciutat de referència en la recuperació de la memòria històrica i en el foment d’una cultura de la pau.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en memòria, patrimoni. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Visites al refugi antiaeri de la Patacada

  1. reusenc ha dit:

    No es el mateix quan expliqueu el refugi vosaltres

  2. spalomar ha dit:

    No sé qui som nosaltres. Em sembla que la informació que donem les persones que expliquem el refugi és bàsicament la mateixa. Em sembla important, en tot cas, poder comptar en el futur amb alguna mena de material de divulgació que complmenti la visita, incidint en els diferents temes que he comentat (i amb diferents versions, per a escolars o públic adult). Però, és clar, això implica voluntat política i recursos…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s