La Patum com a referent

Aquest dissabte tindrà lloc a Berga una nova sessió dels cursos per a responsables de grups de foc, formalment anomenants de consumidors reconeguts com a experts, en què hi participem el Ferran Sugranyes i jo mateix. Aquesta activitat es vincula als membres de les corresponents colles de la Patum que es veuen afectades pel nou reglament de pirotècnia estatal, elaborat tenint en compte la Directiva europea.

En les sessions que s’han realitzat en els últims mesos, molts cops, em tocava trencar el gel –o, millor, obrir foc–  amb una introducció sobre la història i l’etnografia de l’ús de la pirotècnia a les festes populars catalanes, amb especial referència als diables i el bestiari de foc. En aquest cas, no cal insistir en la importància de la celebració berguedana del Corpus com a expressió d’una teatralitat festiva on trobem figures mitològiques, música, dansa i l’eterna representació de la lluita del bé i el mal. Una festa on, com no pot ser d’altra forma, el foc també és protagonista.

En la història més recent de les manifestacions festives de foc al nostre país, la Patum és –com en altres àmbits– un dels grans referents de la tradició centenària. Efectivament, més enllà dels dracs i les professons del Corpus medieval, les guites de la Patum han estat, i són, un exemple fefaent de joc festiu amb el foc quan amb el moviment dels seus colls ruixen el públic que viu la festa al seu voltant. Les cercaviles de la Patum no són, en absolut, correfocs, però les evolucions de les guites ens han ensenyat una manera de viure la festa col·lectivament, entre espurnes. Com tampoc és un correfoc –ni falta que fa– el Salt de Plens, on els participants i els actuants, coberts d’herba i amb els artificis pirotècnics damunt el cos, han de dansar coordinadament, saltant al ritme de la música, en una plaça més que plena de gom a gom, enmig d’un mar de foc, una de les imatges més impactants i més reproduïda de la festa. Un oceà d’onades vermelles que giren, i que, finalment, es va apagant, que ha esdevingut icona de la presència necessària de la pirotècnia –emprada per participants no professionals– en les festes populars catalanes.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s