El ball de Pere Joan Barceló

L’esclat de la pólvora com a forma d’anunciar la festa, saludar l’arribada d’un personatge o donar especial relleu a un moment de la celebració, és ben present a casa nostra, des de fa segles. A Reus, l’ús festiu dels arcabussos era prou comú a l’entorn de 1600 fins que, a finals d’aquell segle, els trets foren substituïts pel costum d’aviar tronades amb mascles, com hem continuat fent fins avui.

L’ús de les armes de foc d’avantcàrrega a les festes reusenques va perviure, però, en les representacions de teatre popular de carrer, balls parlats que narraven episodis històrics o vides de bandolers llegendaris.

El més conegut fou el Ball de Serrallonga, que habitualment figurava la trobada entre Joan de Serrallonga, acompanyat de la seva dona i fill, amb els membres de la seva quadrilla –alguns, bandolers de renom–, que li explicaven els seus mèrits, amb variacions argumentals segons el costum de cada poble. També fou força popular el de Sebastiana del Castillo, una noia que es va lliurar a la vida criminal després d’assassinar la família perquè no la deixaven casar amb un xicot. O el del bandoler Pedro el Negro. Les armes de foc podien aparèixer en altres representacions, com les del Ball de la Rosaura o el de Marcos Vicente. I, evidentment, al Ball de Voluntaris de l’Àfrica, que figurava les aventures dels catalans sota les ordres del general Prim a la guerra del Marroc.

Quant al de Serrallonga, tenim notícies de la seva representació a la segona meitat del segle XIX en moltes poblacions del Camp i el Priorat. Per exemple, a Falset el 1862, a Porrera el 1863  o a Reus el 1865. El 1866 a Valls i el 1871 a Vilallonga o a Riudoms. I encara podríem esmentar Alcover, Montblanc, Poboleda, Riudoms, Tarragona, Ulldemolins, Valls, Vilallonga… Sembla evident que era un ball que s’ajustava prou bé, amb la disponibilitat d’armes que hi havia als pobles, a la necessitat de comptar amb una manifestació de foc i soroll. A Reus encara va sortir a la Festa Major de 1895.

Enguany, la Festa Major reusenca incorpora, com a ball parlat, una peça de nova creació: el Ball de Pere Joan Barceló, recreant la figura del guerriller, conegut com a Carrasclet, que continuà la lluita contra les tropes de Felip V després de la guerra de Successió.

Al ball, hi surten la seva dona, Pepeta Figueres, i els companys de lluita, entre altres personatges, amb indumentària pròpia del segle XVIII i emprant reproduccions d’una arma de l’època. També hi figura un diable, com s’acostumava a fer en els balls parlats.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s