Infiltrats i il·luminats

És sobradament conegut el costum de les policies de participar, amb entusiasme, en les manifestacions i actes reivindicatius, des dels dos costats: convenientment equipats i armats per fer front als que protesten, d’una banda; disfressats, amb més o menys habilitat de manifestants, a l’altra. És, a més, pràctica centenària que individus a sou i al servei dels interessos del poder, s’infiltrin entre els manifestants per provocar situacions de violència que justifiquin la repressió. No és menys habitual la presència dins el moviments ciutadans, reivindicatius i pacífics la presència d’il·luminats de no se sap quina avantguarda  pretesament revolucionària que mesuren l’èxit de les seves actuacions per la quantitat de persones que, ala fi, surten baldades.

Entre uns i altres, ja se sap que costa mantenir les mobilitzacions cíviques en el punt de fermesa necessària, suportant la violència quotidiana del poder, sense caure en paranys. Suposo que no hi ha altra forma que la proximitat en la quotidianitat, la pedagogia que es deriva del coneixement directe de les persones i que fa de contrapunt a l’intent de criminalització global que pot recaure sobre qualsevol moviment. Més enllà de comunicats i declaracions de persones significades, i sense oblidar la importància de fer córrer la informació per tots els mitjans al nostre abast, cal fer de de la nostra pràctica diària, el millor exemple i la més eficaç denúncia de les barbaritats que aboquen alguns responsables polítics.

L’aldarull del Parc de la Ciutadella, si més no haurà servit per a saber que som on som i que no cal esperar miracles. Per constatar la innocència de creure en el sobtat ressò mediàtic com a senyal de força –un argument sovintejat en algunes assemblees que es van celebrar al Mercadal– i descobrir que és ben fàcil passar, d’un dia a l’altra, de ser un idealista benintencionat i ingenu a un desgraciat que vol destruir la democràcia.

Les reaccions i declaracions dels polítics després de la jornada d’ahir m’han semblat del tot previsibles. Tan previsibles, i hipòcrites, com les lamentacions que segueixen qualsevol jornada electorals pels alts índexs d’abstenció o l’augment massa significatiu dels vots nuls o en blanc. El sistema és el que és, malgrat que cada cop més gent no hi participi. I d’aquí quatre anys, tornem-hi. Condemna de les formes i criminalització de les causes.

És ben cert que la nostra democràcia és molt millor que qualsevol règim on simplement t’assassinen per sortir a queixar-te al carrer. És veritat que la nostra limititada democràcia ofereix marges de discrepància i d’actuació pública. Per això moltes persones treballem de de col·lectius i associacions, des d’organitzacions socials, sindicals o polítiques –en altres indrets duríssimament reprimides– i sortim, sempre que convé, al carrer, perquè queda molta feina a fer i moltes coses a canviar. I ho seguirem fent. Malgrat els infiltrats i els il·luminats.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en les idees. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s