Cisteller d’ofici

Aquest dissabte passat, com cada any des de que s’organitza el Mercat a l’Antiga per Festa Major, el Manel Sanromà –84 anys– era a la plaça del Mercadal, donant testimoni del seu ofici. Un ofici que practica des de fa més de cinquanta anys i a un establiment, la cistelleria Maduell, de la plaça del Castell, una empresa familiar que va començar el 1923 i que continua dedicant-se en l’actualitat a la venda de productes de cistelleria, la major part d’importació, mobles de jonc, persianes, cortines, palmes per Rams…, però en la qual els seus fills no han seguit l’ofici artesà, perquè els temps que corren són un altres i els productes d’ús quotidià, abans elaborats manualment i comercialitzats a la botiga, s’industrialitzen o es porten d’altres països.

Ja fa anys que el Manel ens ensenyà coses del seu ofici. La matèria primera per a l’elaboració dels cistells, el vímet, l’obtenien de Prades i les canyes, de les rieres de la part de la costa. Per treballar el vímet calia posar-lo prèviament en remull, en unes basses que hi ha al soterrani de la botiga. Les canyes, un cop pelades, eren obertes amb el xapador. Per picar el vímet s’emprava el maçot o maceta. Les eines principals en el treball de confecció dels cistells són, però, el ganivet de fulla corba, emprat per refinar el vímet i tallar-lo, partir la canya, etc., i els punxons, rectes o torts, que ajuden a passar el vímet en el moment d’ordir el cistell. També s’empren estisores del tipus de podar o la clàvia, una eina utilitzada per fer les vores…  I els cistells i paners es començaven pel cul, del qual surten els muntants de vímet que inicialment es lliguen i sobre els quals es comença a teixir la peça, amb vímet o canya, fins que té la mida desitjada i se li fa la vora, afegint-li les anses.

Ha passat el temps en què els pagesos encarregaven els cistells, amb un senyal per diferenciar-los, per als productes que portaven a vendre a la plaça del Mercadal. S’explica que la peça més gran que mai es va obrar a la cistelleria fou una panera per a una carrossa de Carnaval, abans de la Guerra Civil.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s