Marxandatge festiu, consum identitari

En moments de crisi econòmica, de retallades pressupostàries i de recerca de fonts alternatives de finançament de les activitats associatives, sembla oportú parlar dels productes del marxandatge festiu, és a dir, d’aquells que sorgeixen –fent una definició de manual– de l’adaptació d’uns objectes decoratius o d’ús quotidià a les necessitats o els gustos d’uns consumidors que s’identifiquen amb la celebració de la festa.

La Festa Major de Reus és un bon exemple d’aquest tipus de producció: samarretes i llapis, figures dels elements del seguici festiu en diferents materials –creats com a objectes decoratius o joguines per als més petits–, enregistraments en DVD i llibres, tasses, gots, plats, ulleres i rellotges, jocs, bombons i un llarg etcètera, produïts des de la mateixa organització municipal de la festa, les associacions culturals i grups festius, o diferents establiments. Que es poden comprar a la botiga de la festa, als museus o en diferents comerços de la ciutat.

El concepte de productes de marxandatge festiu no és nou, si més no, considerant que els objectes de record, com les reproduccions dels gegants i la mulassa, ja fa força temps que es trobaven al mercat. A les samarretes promocionals, cada cop més comunes al darrer terç del segle XX, s’hi afegeixen, en els últims anys del segle, els vídeos que recullen les manifestacions festives tradicionals.

Tot plegat genera noves funcions que van més enllà de la promoció turística o el record de l’experiència viscuda. La importància cabdal de les imatges dels gegants en l’alimentació infantil ha estat a bastament demostrada. Fins a l’aparició del DVD, el principal problema era el desgast de la cinta de VHS a força de passar-la mentre la canalla petita es menjava el dinar… En l’actualitat, la mulassa de goma ha esdevingut companya de jocs i les llibretes, bolígrafs o llapis acompanyen les tasques escolars. Són, però, les samarretes les que més clarament reflecteixen la funció d’aquest producte com a element d’identificació personal amb la festa o amb determinades manifestacions festives. En l’actualitat, la facilitat amb que es poden elaborar tirades curtes d’aquest producte ha contribuït a augmentar i diversificar, encara més, la seva presència al carrer.

Si la festa identifica la comunitat que la celebra i la comunitat es reconeix com a tal en la celebració festiva, aquests productes són expressió contemporània de la implicació personal en la festa, productes de consum identitari, com ho són altres que refermen la pertinença a una associació o a un país, l’adscripció a unes idees, la simpatia per un equip esportiu o les preferències musicals, que generen línies de marxandatge.

No tinc prou informació per valorar l’impacte econòmic d’aquesta producció. En tot cas, l’abundància i el constant creixement que experimenten, d’any en any, els productes de marxandatge festiu evidencien la vitalitat d’un patrimoni que, a diferència d’altres, genera complicitats en les persones i esdevé element de construcció d’identitats col·lectives.
Encara que potser els nostres avantpassats, acostumats a treure de l’armari el vestit de mudar per Festa Major, potser no entendrien massa que avui preferim anar amb la samarreta de Festa patrimonial d’interès nacional.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Marxandatge festiu, consum identitari

  1. spalomar ha dit:

    Sobre el tema del finançament de la festa, us podeu llegir l’article de Natàlia Borbonès, La festa no és pas cap luxe, arran de les jornades «Parlem de festa» organitzades per Carrutxa a El Punt:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s