Inventar la tradició, tradicionalitzar els invents culturals

La revista Caramella dedica el seu 25è número a les tradicions reinventades i al neofolklore. La radicalització de la modernitat –s’apunta a la presentació editorial– no ha suposat tant l’abandó de les pràctiques culturals d’una societat tradicional com la seva reubicació en el present, adaptades i reformulades. Antigues pràctiques d’expressió col·lectiva amb nous formats i idèntiques o renovades funcionalitats.

De visions de conjunt –Tradicions altra vegada reinventades i neofolklore, Festa, globalització i visibilitat o El folklore en l’era d’internet i de les xarxes socials, Llegendes urbanes, El folk com a neofolklorisme– a anàlisi de fenòmens o pràctiques culturals concretes –Nous usos del glossat a Mallorca, El Portafardells de Mataró, La construcció de la indumentària fallera, Una proposta de recuperació del Ball pla de Sant Magí de la Brufaganya, La invenció del correfoc–, els articles que centren la temàtica de la revista ofereixen un considerable ventall d’opinions crítiques i elements per a reflexió.

Lectura, doncs, absolutament recomanable per als que creuen que la tradició està escrita en algun llibre ocult o és essència. No menys recomanable per als que, moltes vegades des de la buidor conceptual, menysvaloren qualsevol flaire de tradicionalitat, de bagatge o d’herència en la cultura. Com si els humans no ho fóssim des de fa generacions, amb necessitats semblants d’expressió personal i col·lectiva, o com si cada generació no reinventés les fórmules per satisfer aquestes necessitats, des de la percepció de continuïtat o de trencament en el passat. Perquè al capdavall –diem– totes les tradicions antigues, les tradicions modernitzades, les tradicions inventades i tots els fenòmens de neofolklore, no són altra cosa que intents més o menys reeixits de dotar d’un sentit transcendent les experiències vitals col·lectives. I això, a hores d’ara i malgrat tot, continua sent imprescindible.

I tot això només en un terç de la revista. Resta un centenar més de pàgines amb reportatges sobre grups musicals, trobades i festivals, instruments, articles sobre cultura popular, associacions, ressenyes de discos i de llibres… Lectura per a estona al bo de l’estiu, si us ve de gust. Fins d’aquí sis mesos.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s