La fira oblidada

Avui és Santa Marina, una data antigament assenyalada en el calendari festiu reusenc i de la qual, en l’actualitat, es va perdent el record. Només els grans recorden una fira que entrà en decadència amb el canvi de costums i les formes d’esbarjo, al segle XX, i que la desgraciada coincidència amb la festa amb què el franquisme celebrava ignominiosament l’aixecament militar contra la República que portà a la Guerra Civil, ha acabat d’esborrar de la memòria.

Sembla que la festa de Santa Marina és present des dels primers moments en què existeix l’ermita de Misericòrdia de Reus, a començaments del segle XVII. Segons Josep Rius, la festa de Santa Marina va començar el 1612. En tot cas, una notícia d’arxiu ens indica que el 1618 –potser per primera vegada– ja se celebrava un ofici de completes a l’ermita, el 17 de juliol, i l’endemà, missa cantada i sabem que la celebració tingué continuïtat.

Segurament l’anada al santuari per assistir als oficis va adquirir immediatament un caire de festa, especialment per als joves. Si més no, perquè això és el que succeeix en tots els aplecs i romiatges que tenen lloc a les ermites. Les recomanacions dels bisbes, documentades en les visites pastorals, evidencien com aquestes celebracions fora vila esdevenien un marc de relació entre les parelles de fadrins que no acostumava a agradar gens a l’Església. Com, per exemple, el 1767:

«Mandamos al hermitaño de dicha hermita [Misericordia] que todos los días del año cierre las puertas de dicha hermita al toque de las oraciones, sin abrirla, después de ellas, a persona alguna por ningun pretexto. Y porque en la vigilia y día de santa Marina sucede proporcionadamente lo mismo que en los dias del novenario, añadiéndose la circunstancia de ponerse muchas tiendas, en que se compra y vende a las gentes que concurren, ordenamos y mandamos que en dichos dos dias se cierren también las puertas al anochecer y que las tiendas de comestibles se pongan distantes y apartadas de la Hermita para guardar a este Santuario de tanto nombre, el respeto y veneración que se le deve.»

Aquesta no és l’única prohibició. El 1786 s’insisteix que «en la festa de santa Marina, ni altre algun dia se fasen balls, jochs o diversions bulliciosas y profanas devant de aquest santuari i també prohibim qualsevols tendas devant o immediatas a aquest santuari del qual deuran tancar-se las portas indispensablement luego de entrada de nit o toch de las primeras oracions.»

A mitjan segle XIX, Andreu de Bofarull explica que les barraques cobertes amb veles i llençols han deixat pas a «magníficas y caprichosas tiendas a lo oriental» decorades de vius colors. Atxes i teieres havien deixat pas a llums d’oli i quinqués. «Sta. Marina de ayer, casi en nada se parece a la de hoy, pues aun me acuerdo cuando era muchacho que con vista golosa me quedaba estático ante las modestas mesas de ansiamadas, bambas, borregos, ditets, etc. […] todo dispuesto y arreglado a la sombra de barracas que a guisa de alcobas estaban colgadas de limpias sábanas y alumbradas con un par de blandones de madera con sus correspondientes y escorredizas velas de cebo». En aquell moment, els productes més abundants a la fira de santa Marina eren els caramels, els dolços i els pastissos. «Como a cuerpos estraños, a pesar de la innovación, permanecen a la entrada de la plaza, las fruteras y mesas de fireta con sus campanas y silbatos de barro en forma de ginetes», una producció ben característica dels obradors de ceràmica decorada reusencs.

Pere Cavallé descriu així la fira del tombant del 1900:

«Lo dia de Santa Marina s’instal·len en los espaiosos àmbits de davant de l’ermita una munió de parades de quincalla, barraques de begudes i especialment barraques a on s’hi venen les tradicionals rosquilles de sabor exquisit, atractiu casi es pot dir principal d’aquesta festa. La gent de nostre poble, seguint costum inveterada, abans de trencar l’auba s’encamina ja vers l’ermita per l’ample passeig que hi porta i ja des d’aquell moment l’animació no para. Tot lo dia van i vénen gent amb los seus paquets de rosquilles i els xavalots amb joguines. Aixís van passant tot lo dia fins al vespre, després de sopar, hora en què l’animació és indescriptible. Lo passeig casi no pot engolir la gernació que van i vénen, però allà on l’animació arriba al colmo és a la Misericòrdia, en la plaça que hi ha al davant de l’ermita i demés àmbits. La gent s’empeny, trepitjades per aquí, trepitjades per allà, tot això enmig d’una calor infernal i soroll eixordador de xiulets i cridòria. Les fadrines i fadrins van adelerats l’un darrera l’altre tement perdre lo promès o promesa.»

La celebració continuà durant bona part del segle XX. Abans del 1936 tenia el seu punt més alt al vespre i, sobretot, a la nit, ja que la gent treballadora no hi podia anar abans. Després de la Guerra Civil, el fet de ser festa a tot l’Estat va contribuir, primer, al manteniment del costum reusenc, encara que mai va existir una identificació de la fira amb la festa oficial. Però també, a partir dels anys 60, va esdevenir un dia de sortir de la ciutat i anar a la platja. En els seus últims temps era formada, bàsicament, per un conjunt de parades de fireta i dolços on eren omnipresents els bastons i les espases de caramel, la fireta, les pilotetes de goma amb cinta elàstica i els espanta-sogres.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La fira oblidada

  1. Retroenllaç: Aplecs i festes a Santa Marina | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s