Si porta un gos, és sant Roc

Un dels sants d’estiu que compta amb més celebracions locals és sant Roc, el 16 d’agost. A Reus hi hagué dos carrers que celebraven la festa. Un, al barri vell, ja que a l’antic carrer de la Merceria –el tram del carrer de l’Hospital que va de la cantonada del carrer de Sant Pere al de la Presó–  hi havia una capella dedicada al sant. Per aquesta raó, la gent també l’anomenà de Sant Roc.

L’altre és al barri de l’Isla, paral·lel al carrer del Roser, i va de la Riera al carrer de la Muralla, segurament pel camí que portava a l’ermita del sant, bastida al segle XVI, predecessora de la del Roser.

Aquest sant comptà, doncs, amb una antiga tradició a la ciutat. Invocat habitualment com a protector contra les epidèmies, la seva llegenda explica  que havia a nascut a Montpeller (Occitània), al segle XIV, i que, pelegrinant cap a Roma, va anar curant tots els infectats per la pesta que trobà al camí fins que ell mateix va morir. La seva iconografia el representa amb un gos al costat que li llepa les nafres de la malaltia.

La seva ubicació en el calendari, al fort de l’estiu, el fa especialment adient com a protector contra les epidèmies que sovintejaven en temps de calor i són moltes les poblacions que tenen festes votades dedicades al sant. Hi ha estudiosos, però, que consideren que sant Roc és un personatge llegendari, poc versemblant històricament, que aplegaria tradicions anteriors d’altres sants invocats contra les tempestes.

A Reus, la capella de Sant Roc –dedicada, ben aviat, també a la Mare de Déu del Roser, que n’esdevingué l’advocació principal– era efectivament hospital i fou objecte de nombroses pregàries, com arreu, en demanda de protecció contra les epidèmies.  Altres cops, però, el trobem també vinculat a la meteorologia. El 1763, després d’anys de no celebrar-se la seva festa, el consell municipal delibera sobre com

«De temps antich se havia acostumat en esta vila fer y celebrar tots anys la festa del gloriós sant Roch, en son propi ÿ corresponent dia y per haverse esta festa enterament olvidat en esta vila, experimentem en anys passats, lo rigor ÿ castich de una molt gran pedregada, lo mateix dia del Sant, ab qual motiu, se torna a proposar ÿ resoldrer esta festa. Empero se ha també, segona vegada, del tot olvidat, y en sa conseqüencia, havem anat experimentant molt a menut lo rigor de la divina justícia, castigant molt a menut nostres olvits, ja ab pedregades, plujas tempestuosas ÿ altres infortunis; ha vista del que apar fora molt just lo procurar per la intercessió dels sants ÿ, en particular, del gloriós sant Roch, per aplacar la divina justícia, tornant a resoldrer esta festa per, en avant, lo dia del Sant, de cada any.»

El consell acorda celebrar la festa, explícitament, per evitar pedregades, tempestes i altres adversitats. Reflex de la mentalitat característica en la societat preindustrial, que vincula la meteorologia a la voluntat divina, l’acord no fa, però, cap referència a la protecció del sant contra les malalties contagioses. La festa, a més dels oficis religiosos, devia comptar amb components de carrer. Si més no, perquè ens consten les lluminàries, pagant la Vila «per lo treball de esclar la tea y ensendrer, lo die de St. Roch».

Al segle XIX trobem les dues festes de barri. Per exemple, al Diario de Reus, el 1863, llegim:

«El último domingo [16] algunos vecinos de la calle de la Merced celebraron la fiesta de (…) San Roque, adornando dicha calle con una capilla, un toldo, etc. Hubo tambien sacristanas, cocas, cos, fuegos artificiales, recreando además el oído de los vecinos con la popular dulzaina.»

Un programa semblant al que trobem en altres anys. A finals del segle XIX, i al segle XX, també trobem festes al carrer de Sant Roc, complementant –o substituint algun cop, les de sant Magí– al barri de l’Isla. En tot cas, Pere Cavallé, al tombant de 1900, sembla donar per desaparegudes les del nucli antic:

«Un dels carrers quina veïns tenien més punt en lluir-se era el de la Merceria, en el que vivien una colla d’homes voluntariosos que sempre estaven disposats a fer el que fos precís per a què ningú els hi passés la mà per la cara. De la gent d’aquell temps ben pocs en queden, i per ‘xo el pobre Sant Roc i el seu gos fidel ja no gaudeixen el perfum de les flors que les devotes els hi ofrenaven. El dia 16 d’agost, que era de brogit i de festa per al vell carrer de la ciutat vella, ara s’escola silenciós i trist. Sembla que el carrer plori encara la pèrdua d’aquells homes que tant l’estimaven.»

Per acabar d’adobar la tradició festiva d’aquest sant, esmentem que Bofarull, el 1851, parla encara d’un altre carrer que el recordava:

«Entre la inumerables fiestas de barrio, había una reducida a una sola calle, cuya farsa ha caído en el olvido por su ridiculez, la cual verificaban los vecinos de la de Canterets u Hostalets, al otro día de S. Roque, obsequiando a un perroen memoria del que acompañaba al Santo y como, satíricamente, en nuestra lengua, gos, perro, es sinónimo de pereza, el individuo que no era muy dado al trabajo debía contar de seguro que hallaría, delante de su puerta, paja y yerba, en lugar de espliego.»

El fet d’enramar els carrers, a les festes de barri i en altres celebracions, era molt comú. També repartir espígol i flors, i , de vegades, altres plantes amb un caire més burlesc. En parlarem un altre dia.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Si porta un gos, és sant Roc

  1. Retroenllaç: L’assotagossos | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s