No m’agrada gens ni mica fer turisme de sol i platja, però no m’he cansat de mirar el mar des dels penya-segats de la serra de Tramuntana. Històricament, el mar ha estat un territori desconegut per a bona part de la població, indret de llegendes i hàbitat d’éssers fabulosos, font de riquesa, via de comunicació i motiu de perill per als pobles de la costa. A la Mediterrània, davant els sovintejats atacs dels pirates, les torres de vigilància –amb el seu senzill però eficient sistema de comunicació mitjançant fogueres– permetien d’avisar la població d’un atac imminent i fer arribar l’alarma a les guarnicions.
A l’illa de Mallorca n’hi ha moltes. Aquesta, bastida al segle XVII, és la del Verger, al terme de Banyalbufar. La torre es coneix popularment com de les Ànimes per motiu de les històries d’apareguts i fets sobrenaturals que envolten aquestes i altres construccions d’èpoques passades. Entre aquestes, n’hi ha una que pot servir d’exemple: la d’un torrer borratxo a la taverna del poble i d’una torre sense vigia on misteriosament va començar a cremar el foc d’alarma. Es diu que les ànimes guardaven els vius.
En tot cas, el panorama és magnífic.
