Espurnes entre oliveres

Ahir, de nou, a les Borges del Camp, el Ball de Diables cremava les seves carretilles en el curs de la professó de trasllat de la imatge de la Mare de Déu de la Riera, des de la seva ermita, a l’església parroquial.

L’ermita –encara que no ha canviat de lloc, evidentmentment– sembla avui més propera pel creixement urbanístic. Però les espurnes encara ruixen les oliveres que hi ha a la vora del camí, I els diables van acompanyats d’una munió de persones, més o menys equipades, que aporten un aire de correfoc –sense que ho sigui, els diables avancen al seu ritme– a la comitiva.


Al darrere, encapçalades per la creu de professó, les fileres de persones que acompanyen la imatge, que té el privilegi d’entrar sota tàlem al nucli urbà, després que el Ball de Diables hagi esgotat la primera provisió de material pirotècnic. Deprés, l’acompanyarà en el recorregut, un cop feta la rebuda oficial i el cant de la Salve, pels carrers del poble fins a la parròquia.

L’encant de la festa –per als que gaudim de viure-la sota les espurnes– és anar amb els diables caminant entre els arbres que voregen el camí de l’ermita, individualment o en petits grups, per acabar reunint-se a l’entrada del poble. O experimentar la concentració de foc, que té la seva màxima intensitat quan un grup de diables es posen d’acord per encendre conjuntament les seves carretilles., en els carrers foscos o a les places. Tot plegat, sense una paura massa definida. El ball de diables de les Borges és encara – només el 7 de setembre– aquell mar de foc, aquella mena de focs artificials ambulants, que deia algun autor del segle XIX, que precedeix la professó. Altra cosa és el correfoc.

Ahir, prop d’una cinquantena de diables participaven en el ball. Tots amb la indumentària pròpia del territori, amb el civader a l’espatlla (o amb un ajudant que portava la pirotècnia) i sense fer gaires escarafalls, amb una excepció típica d’un personatge habitualment embogit per l’esperit… festiu.

Un model que pot teòricament pot mantenir-se amb l’aplicació de la nova reglamentació de pirotècnia, derivada de la normativa europea, en la mesura que es registri la participació, des de l’Ajuntament, i es controli que els assistents tenen els coneixements necessaris, amb una sessió de formació, el primer any.

Perquè, en teoria, només podrà obtenir una pirotècnia que no es trobi al mercat aquella persona que formi part del col·lectiu de consumidors reconeguts com a experts. Ahir, però, comentavem la dificultat que suposa limitar que persones amb la indumentària pròpia i corresponent del ball –hi ha molts vestits– i amb la pirotècnia adequada –carretilles adquirides per una altra colla– s’afegeixi a un recorregut a les fosques que comença en el camí de l’ermita. Caldrà veure que passa el 2012.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s