Per l’escola catalana (manifest personal)



Ahir i avui ens hem manifestat per la llengua i l’escola catalana. En defensa d’un model educatiu que no segrega els alumnes per raó de llengua. En favor del català, front a una sentència que fa palesa la inviabilitat de la nostra existència com a país dins l’actual marc jurídic espanyol, després que el Tribunal Suprem espanyol hagi dictat tres sentències que qüestionen el català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, ratificades ara pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb una interlocutòria en forma d’ultimàtum.

Les sentències atempten contra un model d’escola catalana que ha funcionat positivament els darrers 30 anys. Si més no, la immersió lingüística ha contribuït a estendre el coneixement de la llengua –si més no, d’una llengua alleugerida en el vocabulari i empobrida en les construccions– entre amplis sectors de la població de Catalunya. I certament ha compensat, en part, el greu desequilibri que viu el català respecte del castellà en molts àmbits de la vida diària –dir que el castellà és marginat o marginal a Catalunya és pura estupidesa– i que s’ha demostrat eficaç en l’acollida i la inclusió social dels infants i joves de diversa procedència o arrels familiars, cohesionant la nostra societat. Si avui som un país bilingüe –com tant els hi agrada repetir als del Partit Popular– és, en part, gràcies a una proposta educativa que ha frenat el que fóssim, encara més, un país monolingüe. En castellà, evidentment.



Les sentències, però, són només un altre pas en l’intent de fer-nos desaparèixer com a poble a partir de la fragmentació administrativa de l’àmbit lingüístic, l’ofegament econòmic o la reducció del català a llengua domèstica, innecessària per a la vida pública.

Volen fer del català una curiositat en vies d’extinció, en un Estat espanyol subjecte a la dictadura dels mercats i els interessos financers. Cal reivindicar, per tant, l’escola catalana, sense embuts, I fer-ho al mateix temps que reivindiquem un sistema educatiu de qualitat, amb absoluta prioritat per a l’escola pública, amb més recursos, que disposi del professorat necessari, sense aules massificades. Que, a banda de la llengua, no discrimini per raons de sexe, religió i, sobretot, de posició econòmica a partir de fórmules de la concertació amb centres privats elitistes o sectaris.

Per això, aquests dies m’he manifestat contra la in-justícia espanyola. En defensa de la llengua dels Països Catalans, en tota la seva riquesa i diversitat. I també per una educació  de qualitat que formi persones lliures, amb capacitat crítica i coneixement, amb igualtat d’oportunitats per a tothom. Perquè no entenc que es pugui defensar el país i, alhora, menysprear les persones. Per això, més enllà de manifestar-me, continuaré amb la meva quotidiana –i potser insignificant– mobilització per la cultura i la justícia social.

(Les fotografies corresponen a la concentració d’avui, 12 de setembre, davant de l’Ajuntament de Reus, convocada per la plataforma somescola.cat i que ha aplegat més d’un miler de persones.)

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en les idees. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Per l’escola catalana (manifest personal)

  1. Pau Aliagas ha dit:

    Totalment d’acord que la nostra existència és inviable dins l’actual marc jurídic, així que hem de mobilitzar-nos de forma efectiva. Les manifestacions estan molt bé per a ajudar a prendre consciència i a fer pedagogia, però només amb pedagogia no arribem enlloc.

    Necessitem un govern català que ens condueixi, sense equívocs, cap a un país independent. Algú creu que CiU ho farà? Resulta atractiu pensar-ho, quan els sents fins i tot et pots sentir temptat a creure-t’ho, més fruit del desig i la rauxa que del seny; són un partit que necessita tocar poder i això és el que els priva d’adoptar mesures efectives que ens condueixin cap a la independència. Llurs moviments i paraules estan calculats amb precisió per a atreure el màxim nombre de vots, aprofitant les febleses dels partits adversaris, els vots d’esquerra sense complicacions del PSC i els vots de gent catalana que no vol complicacions; ara intenten afegir el vots de la gent que comença a tenir un sentiment de frustració i que mira més cap al seu entorn més proper, catalanistes convençuts i gent que ja no ho veu malament,

    Quin és el següent pas que hem de demanar al nostre govern? La insubmissió fiscal. No es tracta de deixar de pagar els nostres impostos, es tracta de deixar de pagar el nostre vassallatge. El nostre govern ha de crear les nostres pròpies agències tributàries, desconnectades de les agències espanyoles, i ens ha d’estimular a liquidar els nostres impostos a aquestes agències. Que`passaria si els catalans, recolçats pel nostre govern,de forma unilaterial, paguem els nostres impostos aquí? Això no es pot fer sense suport institucional, per això cal reclamar als nostres representants que incloguin mesures similars en llur idearis.

    Si aconseguim que sigui una realitat, que poguem optar per pagar a casa nostra, si el nostre govern ens dóna les eines, nosaltres li podem donar la legitimitat.I sense els nostres diners l’amor de conveniència s’acaba i el nostre destí nacional apareix nítidamaent a l’horitzó. Abans del 2016 podríem ser un membre de ple dret de l’Unió Europea i començar a traçar el nostre futur com a locomotora europea.

    Algú més ho creu? Més idees?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s