El Ball de Sant Miquel i els diables

A Reus, el Ball de Sant Miquel és un ball parlat diferenciat del Ball de Diables. La nostra tradició –si més no, des de fa un segle i mig– és la d’un ball de diables de participació individual, sense parlaments ni personatges definits, és a dir, format per persones que surten a tirar carretilles amb la indumentària adequada –amb vestits propis o llogats–, portant cada diable les seves carretilles. Aquesta és l’única manera de fer el ball que tenim repetidament documentada, des del segon terç del segle XIX fins a la creació de la colla actual, el 1981.

Sabem poques coses de com era el ball a començaments del segle XIX. El 1814 es parla del ball com una pantomima. Una anotació del 1833 ens indica que figurava la representació de la lluita entre els diables i sant Miquel. Antoni de Bofarull, parlant de Reus entre 1820 i 1840, explicita el canvi de model i indica que, antigament, l’acompanyament dels diables era fet amb tabals.

Malgrat conservar la representació –fet que comporta definir uns personatges i comptar amb una quantitat limitada de components–, sospito que en les solemnitats del primer terç del segle XIX la quantitat de components del ball era força gran o tiraven moltíssimes carretilles. S’intueix, per exemple, en la descripció que tenim de la professó del retorn de la imatge a Misericòrdia, el 1816, en què un dietari explica com van tardar més de dues hores a fer el recorregut entre el pont del barranc de l’Escorial i el santuari, sense parar de tirar carretilles. Amades diu –sense esmentar la font– que els boters, aleshores responsables de la sortida del ball, van emprar més de 12.000 carretilles.

El 1831 es fa ball de diables –amb parlaments– a la festa de Sant Antoni, a càrrec dels franciscans. Tenim també altres referències de participació del ball en les festes d’altres poblacions de la comarca. A la Selva del Camp sembla que tenia parlaments. En altres, no queda clar. O sigui, que, probablement, el ball va viure un període de transició entre el ball parlat i les sortides amb força més components en les grans solemnitats cíviques o religioses.


Un segle i mig separa, doncs, la dècada de 1830 de la de 1980, moment en què a Reus es va recuperar el ball parlat com a manifestació festiva independent del Ball de Diables, encara que a càrrec de membres de la colla. Sembla ser, però, que durant aquest període aquest ball pervisqué o fou reescrit com a representació autònoma del ball de diables. Efectivament, el trobem documentat a Alforja, on es representà al darrer terç del segle XIX per la festa major de Sant Miquel, el 29 de setembre. Es coneix un text del reusenc Francesc Torné i Domingo, datat el 1879, que fou el que s’emprà per a les representacions a la població veïna. Escrit des d’una òptica  carlina, en castellà, la peça, farragosa en el text i avui irrepresentable, traspua els forts conflictes ideològics de l’època.

La Diablessa i Llucifer del Ball de Sant Miquel de 2011

El 1981 –quan no coneixíem l’existència de cap text antic de la comarca–, el ball de diables reusenc en va fer una nova versió que s’ha representat en diverses ocasions en els darrers anys. L’obra, en un vers prou lliure i de nova creació, segueix el model bàsic de les representacions dels balls parlats. Els diferents components de la colla es presenten davant els caps –Llucifer i la Diablessa– recitant un parlament. A diferència, però, dels balls de diables històrics, els personatges del ball reusenc tenen noms –Astarot, Belfagot, Espurnes, Banyeta, Botero, Tions, Pocacosa…– que pouen de la tradició popular del dimoni però que no corresponen als habituals dels balls de diables penedesencs. Aquest fet li atorga una certa personalitat respecte a d’altres balls i evidencia la seva creació contemporània.

L’ estructura possibilita d’afegir-hi, als textos que formen part de l’argument, altres versots, recitats pels diferents diables, que canvien d’any en any i que fan referència a fets i esdeveniments d’actualitat. D’aquesta forma, el nou Ball de Sant Miquel recuperà la funció satírica dels diables a la festa, desapareguda en el model tradicional de ball de diables de participació individual, sense parlaments, però ben present en els diables burlescos que acompanyaven els altres balls parlats reusencs.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El Ball de Sant Miquel i els diables

  1. Retroenllaç: El Ball de Diables a Alforja | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s