La poma mossegada

Encara no han passat vint i quatre hores de la mort d’Steve Jobs, fundador d’Apple, i la xarxa és plena d’acudits visuals que, amb més o menys enginy, recorden la figura del visionari –probablement l’adjectiu més repetit– creador del Mac i l’iMac, l’iPhone, l’iPod o l’iPad.

De bon començament he de reconèixer que és gràcies als invents d’aquest senyor que porto bastants anys emprant l’ordinador per treballar i comunicar els resultats de la meva feina, o les meves idees, als altres. Quan vaig descobrir el Mac (un SE 20), els ordinadors eren –si més no, ela que tenia més a l’abast– aparells de pantalles fosques i lletres de color verd. I calia aprendre codis i instruccions a dojo: em vaig enganxar a aquell espai de relació amb la màquina que era l’escriptori.

Avui continuo com a usuari d’Apple, convençut, però sense mitificacions –és una empresa multinacional tan criticable com moltes altres–, i m’admira la genialitat del seu fundador, sense que això vulgui dir que, com a persona, no tingués defectes. Com deien avui des de l’excel·lent bloc especialitzat en el món Apple mossega la poma, «no farem cap glosa de Jobs, per això ja està la Wikipèdia i els mitjans tradicionals. Només un record per les grans coses que ha ajudat a crear, sense oblidar els seus errors i el seu caràcter despòtic». I és que si un dels valors del que presumia la seva companyia era la de generar un estil de vida independent i contestatari respecte a l’ordre establert –això sempre queda bé, publicitàriament–, mal aniria que ara tot fossin lloances acrítiques. Hi ha qui hi apunta, fins i tot, una mena de manifestació de religiositat.

Però jo vull acabar parlant de folklore. Qui cregui que això del folklore és cosa del passat, de cançonetes de festeig i de rondalles a la vora del foc, que es miri els murs i les piulades. La xarxa esta generant, cada dia, folklore –en el sentit més acadèmic de la paraula– i avui Steve Jobs n’és protagonista. Això, sense oblidar les nombroses llegendes urbanes –o rumors– que ha generat el personatge durant anys i que, de ben segur, no s’aturaran.


http://bloc.avellanadigital.com

Sabeu quines són les tres pomes que han marcat el destí de la humanitat? La d’Adam i Eva, la de Newton i la d’Steve Jobs. Bé, altres hi afegeixen la de Guillem Tell i la de la bruixa madastra de la Blancaneus, què hi farem.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular, tecnologies. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La poma mossegada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s