Reivindicació de la memòria escrita


Ahir dijous, a l’Arxiu, Daniel Piñol iniciava les activitats del curs 2011-2012, dins el cicle «El document del mes», amb una conferència sobre les llibretes de memòries de Jeroni Morgades, un capellà reusenc del segle XIX d’ideologia carlina.

A la primera part de la conferència va destacar la importància de la memòria escrita, dels llibres d’anotacions personals i les memòries –els «ego-documents»– per al coneixement del passat. L’estudi d’aquests documents ens informa, en primer lloc, sobre l’autor,  el moment en què foren redactats –com a dietari o reelaboració posterior als fets– o els motius que van impulsar la seva redacció.

Les memòries són personals, per a conservar el record d’uns fets viscuts. Però la memòria personal, com apuntava Daniel Piñol, està obligatòriament relacionada amb la memòria col·lectiva i per aquesta raó sovintegen les notícies d’esdeveniments familiars o manifestacions ciutadanes, de política o de religiositat, de festes, anotacions sobre fenòmens meteorològics o catàstrofes naturals a molts documents personals, des de l’Edat mitjana fins als nostres dies. Dels llibres de memòries, en comencem a tenir notícia a la Toscana, en l’àmbit dels mercaders, al segle XV. També se’n localitzen a Barcelona o a València: els llibres de comptes i raó, en els quals s’anoten els comptes de casa, però també fets de família o de la vida quotidiana. Als segles XVII i XVIII, a la Catalunya rural, apareixen les llibretes de família, memòries redactades pel cap de família on figuren naixements, casaments, defuncions i fets de la casa. La redacció, la continuava l’hereu i la seva lectura estava vedada, tal com consta en alguns exemplars conservats, als infants, «que en farien un gran dany». D’aquesta època també hi ha dietaris personals i en els manuals notarials es localitzen textos autobiogràfics o de memòria col·lectiva redactats pels mateixos notaris.

Són importants les autobiografies de monges, uns textos que sorgeixen de la seva obligatorietat per a ingressar en un orde religiós. Al segle XIX destaquen també els diaris personals de noies de la burgesia, escrits abans del matrimoni. El segle XX, per a posar un últim exemple, ens ha deixat nombrosos diaris de soldats o memòries vinculades als anys de la Guerra Civil, a l’exili…

En conjunt, aquests documents constitueixen una font de coneixement històric important quan es contextualitzen i es contrasten amb altes fonts. Daniel Piñol ho va palesar amb el cas de Jeroni Morgades, fent referència a la tipologia de fets aplegats. A més de notícies generals i esdeveniments familiars, que reflecteixen les seves idees i complementen altres informacions sobre la convulsa història de Reus al segle XIX, sobre festes, pregàries a Misericòrdia o manifestacions obreres, Morgades anota receptes i remeis casolans –que poden ser objecte d’estudi a banda– o la comptabilitat de la cria de canaris que duia a terme. Finalment, el conferenciant va insistir en la necessitat de posar a l’abast del públic, mitjançant la seva publicació, aquests textos.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en memòria, patrimoni. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s