Els tresors d’Escaladei (i 2)

L’abril de 1850, la premsa comentava: «Otra de las tonterías que quizás trae algún misterio es la porfiada tarea en que han dado unos fulanos de esta en buscar los escondites monacales de Poblet y de Scala-dei, ponderando su riqueza, que dicen que es de algunos millones de duros.» Aquest cop es tractava d’una expoliació organitzada, amb el concurs de les autoritats que havien de vetllar per la legalitat de l’operació i mantenir l’ordre davant la possibilitat que les descobertes motivessin l’assalt descontrolat al conjunt per part de la població. Al maig –informava El Observador, de Madrid– s’havia constituït una societat d’explotació –com una societat minera– integrada per un centenar de persones, convençudes que anava a obrir-se la cova d’Alí-Babà.

A començaments de juny, el diari El Áncora, de Barcelona, donava la notícia del mal temps –aquella primavera va pedregar i fins i tot va caure algun floc de neu a Prades– i urgia l’inici dels treballs. Començades les excavacions, la premsa barcelonina comentava que «para regularizar los trabajos y proteger a los codenunciadores, hay allí una compañía de tropa, guardias civiles, carabineros, mozos de escuadra, y según dicen, hasta el juez de primera instancia de Falcet con sus alguaciles, un escribano para dar fe del hallazgo e inventariar el dinero».

L’expectació era gran, però ben aviat es va veure que no es trobava massa cosa. Des de Cornudella es comentava que, després de dues setmanes, «durante estos días la sociedad ha estado allí en sesión permanente: el uno hacía socavar en la capilla del Cristo, el otro en la sacristía; quien en un punto, cual en otro; completa anarquía de soñadores en demanda del tesoro. La compañía estaba ayer para cesar en sus trabajos, cuando he aquí llega otra caterva de fulanos que dicen son ellos los que saben el secreto del escondite. Al momento se amalgaman ambas sociedades y continúan los trabajos por otros días hasta que se acabe el dinero o hasta que vuelva el poco juicio a los acalorados inquisidores». El corresponsal feia broma del paper ridícul de les autoritats, «como que apenas los peones descubren un acueducto, algún cadaver o la menor piedra labrada, al momento se suspenden los trabajos, corren allí los comisionados, el juez con su vara, el de Hacienda con los carabineros y el escribano con los chismes de dar fe, parten desde luego cuatro o cinco oficios a las autoridades superiores y cunde la alarma por la comarca». La frustrada recerca fou també objecte de burla en cobles i romanços.

Però els rumors continuaven –les històries de frares exclaustrats que havien anotat la ubicació de riqueses ocultes arriben fins a temps prou recents– i ben aviat s’inicià, a finals de juliol, una nova campanya d’excavacions, que tampoc sembla que aportà res, si més no, legalment, sota el control de les autoritats, i per al coneixement del públic:

«Después de un desengaño tan público como lleno de ridículo que recibieron algunos necios de ésta que estuvieron buscando un tesoro escondido en las ruinas de la antigua cartuja de Scala Dei, ayer encontramos en aquel mismo punto a otros ávidos de oro, que están haciendo varias excavaciones con el mismo objeto. Las autoridades abundan de buena fe que es un contento, y otra vez tenemos al juez del partido, comisionado de hacienda, escribano y fuerza armada para proteger el millón o millones que, según la simpleza de los nuevos inquisidores, han de encontrarse en el exconvento.»

De ben segur que, de forma organitzada o espontània, legal o clandestina, els intents de trobar les riqueses amagades dels cartoixans van continuar durant anys. Avui, a la recerca d’un tresor més real –el del coneixement històric–, els treballs arqueològics han posat al descobert els fonaments de la cartoixa. Les gerres plenes d’or dels cartoixans resten a la narrativa popular.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Els tresors d’Escaladei (i 2)

  1. Retroenllaç: Els tresors d’Escaladei (1) | La Teiera

  2. Retroenllaç: «Moros, frares i tresors» | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s