La Festa Major de la Selva del Camp

El període de festes majors omple l’estiu i es perllonga durant la tardor fins arribar a les portes del cicle nadalenc. Sant Andreu, el 30 de novembre, és festa patronal a diverses poblacions, entre les quals hi ha la Selva del Camp. Com explica Joaquim M. Masdéu al seu Calendari festiu de la Selva del Camp, l’església parroquial d’aquest població hi és dedicada des del segle XII i ja des de temps medievals es documenta el lloguer de músics per a la festa del sant.

La festa major acostumava a durar tres dies. El segon era dedicat a la Mare de Déu de Paretdelgada i el tercer, conegut amb el popular nom de dia del gos, feia de pont entre la festa i la feina, permetent el repòs dels excessos lúdics. Al segle XIX, la festa selvatana seguia el model característic de les festes del Camp, amb un seguici de balls, entremesos i castells que acompanyava l’Ajuntament als oficis religiosos i encapçalava les professons. Anota Masdéu que, el 1854, l’Ajuntament demanava permís per tal de disparar coets i carretillles en els balls de Serrallonga i de diables.

La premsa reusenca i tarragonina recull habitualment la celebració de la festa, sense entrar en detalls: «Ayer fué la fiesta mayor de la Selva y estuvo la población, con tal motivo, regularmente concurrida de forasteros. Hubo diversiones y funciones propias de la festividad», comenta, per exemple, el Diario de Reus de l’1 de desembre de 1870. I d’aquesta forma, molts anys.

Algun cop, però, ens aporta més detalls. El 1880 s’anuncia una festa major molt animada, amb «suntuosas funciones religiosas, dedicadas al santo, habrá fuegos artificiales, cossos de damas y vells, sortija, cucanya, bailes públicos en el entoldado que se levantará al efecto en la plaza y otros regocijos populares».

Vull entendre que vol dir «cóssos, [ball] de dames y vells», ja que efectivament la presència de balls parlats és prou comuna a les festes selvatanes.

Algunes celebracions tenen especial solemnitat, com la del 1885, en acció de gràcies per la fi de l’epidèmia de còlera que va afectar els nostres pobles.

La celebració de l’any 1900 també va ser prou reeixida. A mitjan novembre, el Diario de Tarragona anunciava la preparació de la festa i «cosa que este pueblo no ha tenido nunca, se verá en aquellos días y es unos hermosos gigantes, los cuales ya se están concluyendo». De ben segur fa referència als gegants vells de la vila. La Selva del Camp ja havia tingut gegants abans –si més no, el 1816–, però potser en aquell moment ja se n’havia perdut el record. També La Renaixença parla de l’estrena d’uns gegants i uns nanos.

Un altre periòdic, Lo Camp de Tarragona, publica un extracte del programa, del qual copio els actes populars:

«Dia 29. Al mitj dia, repich de campanes y gran tronada […] A la posta de sol, gran tronada al “Portal de Vall”. A les set del vespre, solemnes completas, y a la sortida ‘l ball de Sant Andreu dirá sos parlaments en la Plassa Major.

Dia 30. A la sortida del sol, tronada y alegres dianas per las músicas, dulzainas y Xiquets de Valls. A las deu del matí, solemne ofici, y a la sortida ‘ls Xiquets de Valls aixecarán torres devant de las Casas Consistorials. […] A las nou del vespre, serenatas a la Plassa, finalisant amb lo bèlich cant “Los nets dels Almugàvers” per varias orquestas y la Societat choral “Lira Selvense”. Balls en los cafès “La Unió” y “del Centre”. A la Societat “El Lauro”, funció teatral y ball.

Dia 1. Gran tronada y alegres matinadas. A las deu del matí, solemne Ofici […] Després los Xiquets de Valls, aixecarán torres a la Plassa, acabant amb la representació del martiri de Sant Andreu. […] A las nou de la nit, gran castell de fochs artificials a l’arrabal de Sant Rafel, a càrrech del pirotècnich Morgades (a) Escala, de Reus. Balls y funcions teatrals.

Dia 2. Al despuntar lo dia, gran tronada. […] A las dugas de la tarde, cóssos y cucanyas. A las nou del vespre, per final de festa se dispararà un bonich ramellet de fochs artificials.»

No hi podien faltar, doncs, els castells i els focs d’artifici. Al programa també es fa palesa la importància de la música i el cant.

No hi consten les danses, però sí les representacions del Ball de Sant Andreu. Aquest és un ball parlat hagiogràfic, en castellà –Baile o Martirio de San Andrés Apóstol–, que fou representat el 1951 amb motiu del tercer centenari del vot de poble a sant Andreu i, traduït al català, el 2001, i publicat per Cossetània edicions. A la presentació de l’edició s’explica que el ball s’havia representat «el 1851 o uns quants anys més tard, per primera vegada, el 1901 [potser, el 1900] per segona i el 1951, per tercera», una representació encara recordada per la gent gran.

El programa de l’any 1900 sembla diferenciar entre els parlaments de la vetlla i la representació del martiri del sant. Tant pot ser la representació del mateix text dues vegades com que els components del ball fessin, la vetlla, uns parlaments d’inici de la festa, fent referència al patró, però també d’altres al marge de l’argument. No ho sabem, però la pràctica dels balls parlats ens mostra sovint com els elements profans es barregen amb el caire religiós d’aquestes mostres de teatre popular. D’altra banda, el text antic no conserva el diable burlesc, probablement perquè ni es va contemplar el personatge a la sortida de 1951.

Quant al 1900, La Veu de Catalunya fa referència a la festa indicant que hi participen els gegants –sense esmentar-ne l’estrena– el Ball de Vells, el de Pastorets, el de Sant Andreu, els Xiquets de Valls i d’altres, acompanyats de dolçaines i música. En tot cas, altres balls presents a les festes de la segona meitat del segle són el de Gitanes, el de Cercolets… i, evidentment, el de Diables.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s