Els molins fariners

Durant molts segles, el pa –fet de farina de blat, però també d’altres cereals menys preuats com l’ordi o el sègol– ha estat un component bàsic de la dieta de la població. Els molins fariners eren, per tant, un equipament cabdal per a la subsistència de les comunitats.

Els molins poden estar accionats per diferents fonts d’energia. En la societat preindustrial, principalment, per la força de l’aigua o del vent, tot i que des de molt antic s’havia mòlt a mà o amb animals, per a obtenir farina o altres productes. Com en molts altres indrets, al Camp de Tarragona i al Priorat els que molien cereal eren hidràulics, utilitzaven la força de l’aigua. Necessitaven un rodet que es mogués impulsat per la força de l’aigua i dues moles: la de baix era fixa i la de dalt –volandera o corredora– tenia un eix que li transmetia el moviment des del rodet. El molí necessitava una sortida per on l’aigua desguassava.


Un molí de Montblanc (Col·lecció personal)

A l’edifici del molí, doncs, hi havia el cacau o càrcol, a la part inferior, la sala de les moles –n’hi podia haver dos o més jocs, segons la importància del molí– i, molts cops, l’habitatge dels moliners. A banda d’aquestes instal·lacions imprescindibles, hi podia haver edificis annexos destinats a altres funcions: corrals, magatzems, estables…

L’aigua arribava des d’una bassa situada al costat de l’edifici. En un clima com el nostre, amb rius amb un cabal força irregular, calia acumular l’aigua primer per després fer funcionar el molí. L’aigua es treia del corrent mitjançant una presa o peixera –a vegades, s’obtenia de mines– i una canal o rasa la portava fins a la bassa. Des d’allà, l’aigua queia cap al càrcol del molí a través d’un pou, l’alçada del qual li donava la força necessària per a moure el rodet.


Interior d’un molí enrunat on s’observen les restes de la maquinària (tremuja, caixa on hi havia les moles…). Cabassers

El moliner feia caure el gra entre les dues moles des d’una caixa de fusta anomenada tremuja o gronça i, a mesura que la mola superior anava girant, el gra s’anava convertint en farina que queia en el farinal.

Apropar-se al funcionament dels molins fariners, a la seva propietat, a les condicions de treball i als tractes que s’establien per a la mòlta d’un gra que arribava de prop o de lluny, ens ajuda a conèixer molts aspectes de la societat del passat.

El dijous, 15 de desembre, a 2/4 de 8 del vespre, dins el cicle «El document del mes», l’Arxiu de Reus us proposa una xerrada sobre Els molins fariners a la societat preindustrial (L’inventari del molí de Centcelles, 1594).

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, patrimoni i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Els molins fariners

  1. Retroenllaç: Els molins fariners | La Teiera | Tecnologia Industrial II | Scoop.it

  2. Pepet ha dit:

    Hola, visc a Cabassers, però no havia vist aquest molí. És el molí de l’estudiant? Creus que hi hauria manera de que es pogués restaurar i recuperar? Gràcies

  3. Salvador Palomar ha dit:

    Sí, és el molí de l’Estudiant. La foto la vaig fer el 2005 i l’edifici estava molt malament amb la teulada i el sostre enfonsat, tot i que es podia observar on hi havia la sala de moles… penso que és probable que ara estigui enrunat.
    El molí que, en aquell moment, es trobava en millor estat (tot i que no vaig poder entrar dins) era el del Moliner.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s