El Nadal més pagà

Com moltes altres festes del calendari, el Nadal té les seves arrels remotes en celebracions anteriors al cristianisme. La commemoració del 25 de desembre com a data del naixement de Jesús té un caire simbòlic. Parteix de la constatació, des de temps remots, del fet que aquestes nits de començaments d’hivern són les més llargues de l’any i que, a partir d’aquesta data, les hores de llum comencen a augmentar. Nadal és, doncs, la festa del naixement del sol, del triomf de la llum sobre la foscor, un simbolisme ancestral que és prou present en la litúrgia i la tradició nadalenca.

Els primers cristians van dubtar sobre quin dia commemorar el naixement de Jesús; durant un temps se celebrà el 6 de gener. El Natalis Solis Invicti romà, que el cristianisme converteix en el Natalis Domini Jesu Christi, al segle IV, se celebra encara avui el 25 de desembre.

Cal tenir en compte aquest caire commemoratiu per entendre que, des d’un primer moment, la celebració tradicional del Nadal incorpora molts components pagans. Les demostracions d’alegria, les reunions i àpats col·lectius, els excessos en el menjar i el beure, l’ostentació, els regals, connecten –sinó en el fons que els justifica, en les formes de celebració– amb les saturnals romanes, les festes de desembre de disbauxa en els orígens del carnestoltes.

En els primers temps de celebració, sant Pacià, bisbe de Barcelona, condemnava les gresques d’homes embanyats com cérvols, disfressats amb pells de boc i amb les cares emmascarades perseguint les dones. L’Església blasmava les orgies saturnals i els cultes solsticials sense aconseguir-ne la substitució per la celebració del Nadal de Jesús. Sant Agustí exhortava els cristians a celebrar culte «no pas al Sol sinó al Creador del sol» i, a finals del segle VI, Gregori I optava per una estratègia integradora dels ritus pagans en el culte cristià.

Molts segles després, els rastres de la celebració ancestral de la festa continuen presents en l’actualitat. En són exemples el tió, les il·luminacions, els personatges fantàstics vinculats a la natura o els elements decoratius, com el Pare Noël o l’arbre de Nadal, aquests procedents d’altres tradicions.

Paradoxalment, després de més de mil sis-cents anys de celebració cristiana, la societat de consum ha reaprofitat els components més pagans de la festa: l’abundància en el menjar i el beure, la generositat exagerada, la malversació de recursos, tenen més a veure amb les festes d’hivern i el carnaval, amb el canvi de papers i de posició social, amb l’aparença de riquesa.

La nostra societat ha identificat consum i festes nadalenques, fins al punt que l’adquisició de productes innecessaris ha esdevingut costum –amb l’afegit d’algunes curioses neotradicions– i les pràctiques relacionades amb el simbolisme del moment, com les il·luminacions, s’han reorientat a potenciar l’activitat comercial.

Els valors més positius de la festa –retrobament familiar, generositat amb els altres, desitjos de convivència pacífica entre els persones i el pobles– han estat canalitzats oportunament mitjançant iniciatives solidàries, actuant moltes vegades com a mecanisme de compensació moral d’una malversació que no qüestiona en absolut el model consumista.

I tot plegat comporta una homogeneïtzació de la festa, que perd particularitats, diferències i riquesa en benefici d’una estètica imposada per l’economia. El Nadal ha estat un excel·lent exemple de l’adaptació a cada realitat local d’un rerefons comú, mostrant la riquesa de la cultura popular. Les figures de pessebre, el repertori musical o les representacions teatrals pròpies de cada cultura –com els nostres Pastorets–, en són exemples.

La festa ha esdevingut avui més pagana que mai. La construcció mítica (lloc de residència, éssers fantàstics que hi col·laboren…) al voltant del personatge sincrètic del Santa Claus, que poua de diverses tradicions, és prou evident. Alimentada per la indústria audiovisual, impregna globalment la festa, obviant les arrels religioses tradicionals, però també qualsevol altre component identitari de la celebració. Per Nadal, neva al tròpic i l’estètica nadalenca dels països on el desembre és estiu no es diferencia dels de l’hemisferi nord. Entre suposadament innocents creences infantils i supersticions d’adults es basteix la nova religió del consum.

I, malgrat tot, és possible celebrar la festa, amb la necessària excepcionalitat, però sense malversació, recuperant valors humans o religiosos –segons les creences de cada persona–, sense renunciar a la crítica i a la voluntat de transformar la societat, universalment, però amb la diversitat local que ens fa més rics culturalment.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a El Nadal més pagà

  1. manel ha dit:

    no vols dir “profana”?

  2. spalomar ha dit:

    No, he triat l’ajectiu a consciència, intento explicar com la societat de consum ha aprofitat moltes pràctiques paganes (o de tradicions religioses anteriors al cristianisme) associades encara al Nadal cristià. Altra cosa és el caire profà (és a dir no sagrat) de molts costums. Són dos conceptes diferents que es poden aplicar, efectivament, a la festa.
    D’altra banda, l’article és força menys optimista que altres que havia escrit a festes.org o a la mateixa Teiera. Em caldrà seguir reflexionant sobre les meves contradiccions nadalenques.

  3. manel ha dit:

    Jo crec que hi ha certa confusió entre els termes profà i pagà o almenys a mi me la genera. Els pagans tenien la seva religió, politeísta, i en canvi avui em sembla que poca gent és religiosa, poca gent creu en deus, i per tant circula més aviat una mentalitat profana. Tampoc comparteixo aquesta teoria que circula en ambients acadèmics sobre la religió del consum i els diners com a déu… Per mi el Nadal és una festa familiar que pivota sobre tot allò que neix o està creixent (el Sol Jesucrist, etc) i sobretot, i per extensió, sobre els infants.

    Recorda d’enviar-me allò! Estic tancant els continguts i vull veure si pot sortir Reus o no.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s