La mirada de l’excursionista

A la segona meitat del segle XIX, la industrialització, amb el creixement de la vida urbana, les transformacions en les formes i el ritme de la  vida quotidiana de bona part de la població, propicià una aproximació diferent a la muntanya. Una percepció que anava més enllà del desert –en el sentit d’indret poc habitat– del temps antics, de l’indret apartat on cercar refugi i amagatall, del lloc sagrat o d’espiritualitat on fer vida eremítica. Més enllà de les creences en els éssers fabulosos que hi residien, però també  més enllà d’un espai de treball quotidià per als pagesos, pastors o carboners que hi van treballar durant generacions. El territori de muntanya esdevingué natura: un indret d’esbarjo per a fer salut i obtenir satisfacció emocional.

L’accés a entorns poc humanitzats, la dificultat i el risc, l’esforç físic, la contemplació de l’entorn, l’impacte estètic de les formes naturals, el coneixement del territori, de l’orografia, de la vegetació i la fauna, del simbolisme dels llocs, l’afirmació de la pròpia  identitat –personal i col·lectiva– en el paisatge, són valors que, amb l’expansió de l’excursionisme, impregnaran la societat europea i catalana. Els avenços tecnològics, com la fotografia, van permetre reflectir i divulgar aquesta percepció de la muntanya. Evidentment, la serra de Montsant n’és un bon exemple i ben aviat esdevingué objectiu dels fotògrafs.

A la segona meitat del segle XX, Montsant compta amb una pràctica excursionista ben consolidada, amb camins coneguts i publicats, indrets emblemàtics i racons menys coneguts. Aleshores, la mirada de l’excursionista fotògraf pot copsar, com avui, la sòbria bellesa dels cingles de la Serra Major o l’encant de les roques arrodonides del congost de Fraguerau. Però, a diferència d’avui, l’excursionista de fa mig segle troba, en el seu recorregut per la muntanya, els testimonis d’antigues formes de vida que són a punt de desaparèixer: masos d’alçada, envoltats de vinya i de camps de cereals; molins fariners que han conegut la darrera revifalla en la crisi de la postguerra; ermites on es pot fer vida i hort… I persones: pastors que, amb petits ramats, aprofiten les pastures d’estiueig; carboners; homes amb animals, carregats a bast, que creuen els camins de la serra… I, evidentment, excursionistes.

El calendari que per al 2012 hem editat des de Carrutxa i el Parc Natural de la Serra de Montsant ofereix una mínima selecció de l’obra de Ramon Quadrada i Ornosa (Reus, 1926), excursionista i fotògraf d’un Montsant que porta a l’ànima, al que ha pujat centenars de vegades i que ha volgut divulgar mitjançant la imatge. Ramon Quadrada publica l’any 2000 El Montsant en blanc i negre. 100 fotografies, que defineix com una guia d’imatges, en paral·lel a les guies itineràries que altres persones han elaborat. En el seu llibre, Montsant és contrast de llums, boires d’hivern, vegetació que s’arrapa a la pedra, parets de roca verticals i grans espais oberts. Ramon Quadrada, però, no oblida les persones i des del seu treball ret «homenatge d’admiració i agraïment als qui en temps passats van arrossegar alzines i fusta, a l’arrastro, com diuen al Priorat, i que a força de suor, renecs i homenia, van baixar el carbó i la rabassa pels camins del Montsant que ara són seguits per l’excursionista». La mirada que reflecteix la fotografia de Ramon Quadrada és a un patrimoni natural i cultural, de noms de pedres i de camins, d’activitats humanes que s’acaben i d’altres –com el pessebre que els escaladors deixen prop de la Serra Major– que han sorgit de nou.

El calendari per al 2012 continua una sèrie de calendaris fotogràfics dedicats a Montsant i a la vida quotidiana als pobles de la serralada, realitzats a partir d’imatges de fons familiars, cedides per particulars i localitzades en el transcurs de treballs de recerca o mitjançant la realització de tallers de recuperació d’imatges antigues a diferents poblacions. Aquest és el primer calendari centrat en l’obra d’un autor, sense oblidar, però, el caire de divulgació patrimonial que ha caracteritzat les anteriors edicions. Per aquesta raó, cap persona com Ramon Quadrada ens podia fer millor de pont entre els reculls fotogràfics de fons domèstics i autoria generalment desconeguda, que han il·lustrat el calendari en anys anteriors, i la mirada personal que recull el calendari d’enguany.

Montsant: la mirada del fotògraf. Ramon Quadrada i Ornosa
Calendari per al 2012
Ed. Carrutxa i Parc Natural de la Serra de Montsant

Totes les fotografies són de Ramon Quadrada i Ornosa.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en publicacions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s