El molí de Reus

El molí de Centcelles, conegut a Constantí com el molí de Reus, es troba aproximadament a un quilòmetre, a l’est del nucli d’aquella població. Segons Cerdà, Roca i Sabater a Notes per a l’estudi dels molins hidràulics de l’antic terme de Centcelles, la notícia més antiga relacionada amb aquest molí és del 1471,  moment en què el propietari era Bernat Saportella. El molí fou adquirit per la vila reusenca a la primera meitat del segle XVI.  Segons consta a les actes municipals, a finals de 1536 ja es parlava de la compra del molí, aleshores propietat de l’arquebisbe Jeroni Dòria i «que havia estat de mossèn Saportella». El 7 de maig de 1537, els jurats acceptaren les capitulacions que els proposava l’arquebisbe, excepte en allò que feia referència a l’aigua de la sèquia, i dues setmanes més tard, després de constatar l’estat del molí, «lo qual stava molt derruït», van aprovar-ne la compra. Sembla, doncs, que en aquell moment el molí estava inactiu, «tot derruït i destruït de tal forma i manera que tenia ninguna o molt poca vitalitat», com anota un document posterior. Anteriorment, Reus havia fet servir altres molins, més o menys propers, com, per exemple, els de la riera de Maspujols, al terme de l’Aleixar. O, a l’època, el de Mas Calvó, tot i que patia problemes d’abastiment d’aigua.

El 5 d’agost de 1537 s’informà al consell que ja s’havia redactat el contracte del molí. Calia assegurar-ne el rendiment i per això els jurats reusencs constataven amb preocupació com «haurien sentit com los del Castelvel no volran concentir los forssem anart al molí que avem comprat». El 2 de setembre de 1537 s’anota com el molí «astà ja a punt per a molra» i que s’ha fet consulta als advocats per veure si poden obligar els de Castellvell a anar-hi. A l’octubre es recordava als de Castellvell i Almoster l’obligació de portar-hi el gra i que «en pena de 20 sous nigú no gossa moldre en altra part ni metie farinas per la vila que sian moltas de altra part».

Aquest no era, tanmateix, el menor problema de Reus. Escaladei, que tenia drets senyorials sobre el molí, no n’acceptava la venda fins que es liquidessin els pagaments pendents. Ho reflecteix una acta del consell de 17 de març 1538:

«En lo qual concell fonch proposat per los dits senyors de jurats com aquestos dies propassats lo dit en Joan Melxior, jurat, és stat a Terragona i ha treballat en fer decretar la carta de la compra del molí que la vila ha comprat. I fins ací no ho ha pogut acabar per moltes causes que lo frare de Cartoxa, qui és senyor directe, hi ha fetes. I en special, se diu per part de Cartoxa que vol que la Vila li fasse acte de mortització, per lo qual, per demà que serà dilluns se té hanar a Terragona, hun jurat i hun síndich…»

L’acord no fou possible. El consell optà aleshores per anar directament a negociar  a Cartoixa, amb el prior. Però finalment acudí a Roma, aprofitant que hi havia un reusenc, Francesc Robuster. El primer de novembre de 1538, el consell llegeix una carta enviada des de Roma per Robuster, en la qual diu que ha obtingut una butlla del Papa amb la confirmació de l’adquisició del molí.

La butlla, que li costà a la vila 27 ducats, fou emesa per Pau III el 3 de setembre de 1538. El papa nomenava uns arbitres –l’abat de Santes Creus i el prior dels Dominicans de Tarragona– per a la causa que es portava sobre el molí de Centcelles, confirmant que l’Església vengué el molí a la vila reusenca per un cens anyal perpetu de 55 lliures, moneda de Barcelona, però que calia determinar quins drets hi tenia Cartoixa.

El molí, mentrestant, ja era a ple rendiment i funcionava constantment. Ho prova la petició que fa el moliner, el 22 de desembre de 1538, que «clama que tota la nit mol lo molí i la vila no li dóna oli» per a il·luminació. Tot i que el consell li ho concedí, no devia estar prou content amb la feina, perquè als pocs dies marxà a treballar a un molí veí. El 17 de juliol de1540 sabem que hi havia problemes amb un altre moliner i que el consell es queixava que la gent anava a moldre a altres molins. Potser perquè calia fer una bassa. La bassa condiciona, efectivament, la capacitat de treball d’un molí. Els nostres rius i rieres –en aquest cas, el Francolí– no porten habitualment prou cabal com per moure directament el rodet d’un molí, i calia acumular aigua. Si la bassa es buidava de pressa i el molí s’aturava, la gent havia d’anar a altres molins. El 16 d’agost d’aquell any consta que es feren les obres de construcció d’una nova bassa i el 18 de desembre les actes del consell reflecteixen la queixa d’un veí de Constantí perquè li han pres la terra per fer-la i no li han pagat. Es va resoldre pagar-li.

Finalment, arribà la sentència de 1544 reconeixent la venda, per mil cent lliures de Barcelona. Hi figura també que s’han de pagar 5 lliures –cent sous– a la Cartoixa d’Escaladei, a pagar «per la festa de Sant Miquel de setembre», salvant els drets, ja que «es reconeix dit senyor prior i monestir de Scala Dei fou i és senyor directe de dit moli». I també del censal de 55 lliures a l’arquebisbe. La vila tenia també l’obligació d’adobar i escurar la sèquia del molí.


L’edifici del molí, en l’actualitat

La vila de Reus fou propietària del molí durant més de 300 anys, servint com a molí fariner per al blat de la població, fins que el 1859 el va vendre.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en patrimoni. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El molí de Reus

  1. Retroenllaç: El molí de Reus | La Teiera | Tecnologia Industrial II | Scoop.it

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s