Els nous Tres Tombs

La festa dels Tres Tombs és –en moltes poblacions– un dels exemples paradigmàtics de com com la cultura popular es reinventa a cada moment històric, de com la tradició és dinàmica i es transforma en cada moment històric. Els Tres Tombs tenen els seus orígens en la festa de Sant Antoni Abad –conegut popularment com dels rucs o del gorrinet– invocat com a protector dels animals de treball, de càrrega o de companyia. El 17 de gener, pagesos i traginers acudien amb els seus animals al davant de les esglésies –a Reus, la de la Sang– de les ermites, o a la plaça on cremava una foguera, perquè aquest rebessin la benedicció. Després s’organitzaven desfilades, curses o corregudes humorístiques –a Reus, pel tomb de ravals– que, des d’antic, s’anomenaven Tres Tombs, independentment del recorregut, de ben segur en record del ritual de protecció que representa donar tres voles a un lloc, per exemple, una creu de terme, un edifici o la foguera de Sant Antoni.

De tot aquest bagatge de creences i rituals religiosos en resta poc. Perquè avui, a Reus, com en moltes altres poblacions, els animals que surten al carrer no són animals emprats quotidianament per les feines agrícoles, o pel transport de persones o mercaderies. Ni els seus conductors són pagesos o traginers. Els animals de treball han pràcticament desparegut de la nostra societat. La festa se sustenta, en l’actualitat, en l’associacionisme que té com a objectiu l’interès per les cavalleries, en la seva vessant esportiva, lúdica, cultural o patrimonial. Com, en el cas reusenc, l’Associació d’Amics del Cavall de les Comarques Tarragonines. En algunes poblacions les societats organitzadores de la festa, conserven el nom o continuen la trajectòria dels antics gremis, malgrat que, en l’actualitat, l’ús dels animals no formi part de l’activitat professional dels seus components.

L’actual festa dels Tres Tombs sorgeix, per tant, com una festa de nova creació, com una desfilada de cavalleries i carruatges de diferents tipus, que se celebra durant setmanes en diferents poblacions. Punt de trobada, poble a poble, de les persones que tenen cura de mantenir un animal, conservar una tartrana o el carro amb que els seus avantpassats anaven al tros. Amb aquest component de participació, els Tres Tombs han esdevingut una celebració que ha incorporat particularitats a cada indret. El calendari de celebracions va des del gener a l’estiu, amb un circuit programat i coordinat entre les diverses associacions organitzadores.

A l’entorn del 17 gener, es conserva, alhora, la celebració de Sant Antoni en moltes poblacions. Com a festa major d’hivern, amb un creixent protagonisme dels costums festius menys vinculats a l’existència d’animals de treball –fogueres, teatre de carrer, balls, àpats…– i amb desfilades de Tres Tombs que han reforçat el seu valor patrimonial i de participació de diferents secors de la població.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s