Estudiantines i cants de Carnaval

Des que hi ha festa, des de que hi ha Carnaval, de ben segur que es beu i es canta. La música, el ball, però també el cant, són components indispensables d’una celebració transgressora que té en la paraula una eina cabdal per a l’exercici de la sàtira i la crítica. Moltes cançons de carnaval s’improvisen o es preparen per a un moment concret, ja que reflecteixen esdeveniments d’actualitat o fan referència a persones determinades.

«A dotze, a dotze,
a dotze va el vi,
que el pobret Carnistoltes
s’acaba de morir.

Carnistoltes fredes,
lo blat a divuit,
quants n’hi ha que ballen
amb lo ventre buit.»

Amb tornades com aquesta, de cobles per Carnaval, se n’han fetes moltes. Algunes, tòpiques i conegudes arreu, altres que foren interpretades –a les nostres comarques, a ritme de jota– en un context tan específic que quan anys després algú les recorda, es fa difícil copsar la seva càrrega satírica.

Al segle XIX, els grups de cantadors, generalment homes, amb acompanyament musical de corda i algun instrument de percussió, constituïen un dels components principals de l’ambient festiu al carrer els dies de Carnaval. La premsa ho reflecteix explícitament, a la segona meitat del segle, sobretot en els anys en què no hi havia grans carnavals.

El nom més comú que s’aplica als grups que participen a la festa és el d’estudiantina. Aquesta és una denominació que s’aplica a formacions d’orígens diferents. El DCVB la defineix com una «comparsa d’estudiants, o d’altres persones amb el vestit propi dels antics estudiants, que surt pels carrers a cantar i sonar per captar diners, sia amb fins benèfics, sia amb fins de diversió». Efectivament, a l’època trobem grups de procedència universitària o de caire professional que fan gira per diferents poblacions amb l’objectiu de recollir diners per alguna causa benèfica o pel propi lucre. Però, moltes vegades –si més no, en el context d’una ciutat com Reus–, el mot ‘estudiantina’ designa un grup d’homes que es reuneixen i fan els seus assaigs en un cafè per sortir a cantar a les festes. Els cafès eren un dels gran espais de convivència i socialització, menys formals que les societats culturals, recreatives o polítiques, que comptaven, a vegades, amb escenari per a actuacions i músics o grups corals que hi eren habituals. També es parla d’estudiantina designant un grup de carrer sorgit d’alguna societat. El 1862, per exemple, el Diario de Reus comentava el bon ambient de carrer en el diumenge anterior a la festa: «se nos olvidaba decir lo principal y es que la estudiantina anunciada recorrió las calles con gran contentamiento de las jóvenes que ya esperaban se les dirigiese una cancioncilla por tan galantes mascaritas. Estas lucieron su habilidad en la música y canto especial que como estudiantina adoptaron; y a juzgar por lo que vimos, la propina que sacaron no dejó de ser de alguna consideración.» Les comparses i «algunos mascarones de aquellos que quisiéramos se convenciesen no tienen gracia ninguna ni aún la de hacernos reir» –al conservador Diario de Reus no li feia cap gracia el carnaval que va més enllà de la cavalcada de lluïment o la broma amable– continuen sortint per animar la festa.


Xiquets disfressats d’estudiantina, en un Carnaval reusenc de començaments de segle XX

Sortir a cantar era un recurs prou útil per a obtenir fons per a la celebració de la festa: «El domingo último por la mañana salió a recorrer las principales calles de la ciudad una estudiantina, entonando canciones y exijiendo la sonsabida contribución indirecta, que creemos era destinada a sufragar los gastos de Carnaval.» (La Redención del Pueblo, 4/2/1873).

Entre les estudiantines dels cafès tingué anomenada, en el darrer quart del segle XIX, la del cafè de Jaume Ramon, que apareix esmentada repetidament a la premsa. Per exemple:

«Esta tarde, si el tiempo no lo impide, saldrá del café de la señora viuda de don Jaime Ramón, la estudiantina que desde algunos años a esta parte, recorre en dicho día las calles de esta ciudad.» (1886)

«Siguiendo la costumbre de años anteriores, ayer tarde recorrió las principales calles de esta ciudad una estudiantina organizada en el café que fue de don Jaime Ramon.» (1894)

Aquesta agrupació tingué força continuïtat al Carnaval reusenc, arribant als primers anys del segle XX. També ens costen la Fraternitat Republicana, dirigida el 1914 pel mestre Anguera, «recorriendo las sociedades recreativas y domicilios de diferentes personalidades de la política republicana», i l’Antigua Estudiantina del Centre Republicà Autonomista. A la dècada de 1920 també és força activa la de la Casa del Poble, casal republicà ubicat a l’antic hospital, a la plaça de la Sang:

«Durante la tarde del pasado domingo animó nuestras calles una numerosa estudiantina de la Casa del Pueblo entonando la típica jota, acompañada de flautas y guitarras.» (Las Circunstancias, 8/2/1921)

El Foment també tenia agrupació pròpia. I altres societats, com «La Armonía», n’havien organitzada algun any. De fet, la presència de, com a mínim, un grup de cantaires al Carnaval reusenc fou constant fins a la desaparició de la festa amb la Guerra Civil i la posterior prohibició per part del franquisme. En temps de la República s’esmenten la colla del Centre Republicà Autonomista amb cançons dedicades «a l’amor i al carnaval» (1931) o la de la Casa del Poble que, el 1932, estrena una nova composició amb lletra de F. L. d’Alella i música del mestre Fuster. I el 1933, una altra, amb lletra de J. Sardà i Ferran i música de F. Fusté i Verdala, prou conegut com a compositor i fundador de colla musical Els Tranquils, als anys cinquanta.


Grup coral del «Círculo Republicano Històrico» de Reus, al Carnaval de 1904

Malauradament, n’hem conservat ben poques lletres. Cal pensar que aquestes canviaven d’any en any i que les més engrescades s’aprenien només per als últims dies de Carnaval, això sinó s’improvisaven per a un moment concret. Com succeeix amb altres sàtires literàries que sovintejaven a la festa, sabem prou més de la seva existència –a vegades, de les seves conseqüències– que del seu contingut exacte. En tot cas, un exemple l’aporta Marian Roca a les seves memòries. Reus ha estat una ciutat amb problemes seculars d’abastiment d’aigua, que s’havien agreujat –explica– al tombant del 1900 pel creixement de la ciutat:

«S’havia de veure cada estiu la quantitat de carrets, carregats amb una bóta d’aigua, que venien dels pobles de la rodalia o de les masies dels contorns a vendre l’aigua. […] Els particulars apurats per la manca d’aigua, foren molts els que perforaren pous dins llurs propietats. […] el cas és que al poble cada dia anava creixent el malestar i el descontent contra les autoritats municipals fins a l’extrem que, en un carnaval, l’estudiantina que cada any sortia a cantar, una de les seves cançons deia així:

Ara sols per fer el noble
es gasten diners en gran,
però per dur aigua al poble
ningú mai no en dóna un ral;
a l’estiu els xics ho viuen,
quasi tots se’n van al mas,
dels crits del poble se’n riuen
dient ja t’arreglaràs.»

La tornada també tenia salsa, tot recordant la crema de convents:

«Visca aquest poble
pàtria d’en Prim
recordeu sotanes,
l’any trenta-cinc!»

I el 1933, els joves del Centre Republicà Autonomista cantaven a l’enterrament del Carnestoltes:

«Ni broma, ni gresca,
ni balls, ni gatzara!
S’apaga ja l’esca
de foc del pecat!
Tot sembla que plori,
tot sembla que fugi;
tal volta s’enyori,
un nou Carnaval.

Doneu-ne’n al poble
la seva cultura,
ben franca i ben noble,
justícia li cal!
No es pesin les presses
dels éssers que lluiten
per treure disfresses
de moda tot l’any!»

(Vegeu també Cantar per Carnaval, publicat en aquest mateix bloc, el 28 de febrer de 2011)

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Estudiantines i cants de Carnaval

  1. Retroenllaç: Cantar per Carnaval | La Teiera

  2. Retroenllaç: Cantaval 2012 | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s