Lo Tio Fresco

Ara que ja ha arribat, de veritat, l’hivern, podem parlar d’un personatge de la tradició pròpia d’aquests dies de Carnaval: lo Tio Fresco. Protagonista d’una cançó que acompanya un ball, ben conegut arreu del país  i que, amb les seves variants, diu així:

«Jo te l’encendré,
lo tio, tio fresco.
Jo te l’encendré,
lo tio de paper.

No me l’encendràs,
lo tio, tio fresco,
no me l’encendràs,
lo tio del detràs.»

La coreografia o el joc és ben coneguda. Els balladors, disposats en rotllana, porten un tros de paper, en forma de paperina o ninot, penjat a l’esquena i evolucionen en cercle, amb una atxa a la mà –molts cops, un manat d’espígol cremant–, intentant posar foc al del davant i procurant, a la vegada, que no cremi el seu paper. Si més no, en la seva versió adulta.

Font: Costumari Català, de Joan Amades

Amb diverses variants, el ball és conegut arreu de la geografia catalana com a ball del tió, del tio tio, de la teia o del Patllari, pica foc! Al Pallars, en el ball del Patllari, pica foc! –explica el Diccionari de la dansa, de Francesc Pujol i Joan Amades (1936)– el Patllari o Tió Fresco portava «una perruca de cànem o estopa amb una cua ben llarga que arrossegava per terra, la qual miraven d’encendre-li els seus companys de dansa disposats en rodona, mentre ell anava saltant i botant pel mig». I cantaven, entre altres estrofes:

«Patllari, pica foc
al tio, tio, tio,
Patllari, pica foc
al tio del ninot.»

Al mateix volum, i en molts altres estudis sobre folklore, es troben altres variants que comparteixen el delit per calar foc a un o altre. No cal dir que era un ball propi del Carnaval –anoten que, al Pirineu, ballat per homes sols, després de menjar i beure, i que se suposa que més d’un acabava amb cremades i l’esquena, o el cul, prou calent. Com ja he comentat una altra vegada, també l’hem trobat com a joc de gresca, on hi participaven nois i noies, al voltant de les fogueres de Sant Antoni, i sabem que per Carnestoltes hi havia pobles on els xics empaitaven les xiques amb torxes d’espígol.

En la seva variant menys incendiària i inofensiva es tracta només d’aconseguir arrancar el paper –generalment un ninot retallat– de l’esquena que tens al davant sense perdre el teu. De Sant Antoni a Carnestoltes, el ball sovintejava en les celebracions populars i avui encara hi ha algunes poblacions que el mantenen dins el seu calendari com a costum propi de festa. Com a joc infantil innocent és prou conegut i forma part del repertori de moltes escoles.

Tot i que les disbauxes carnavalesques semblen no necessitar massa interpretacions simbòliques, els folkloristes parlen de cerimònies de purificació pel foc, apuntant que «poden ser reminiscències de pràctiques religioses primitives o de costums molt arcaics». Sigui com sigui, el ball d’aquest tio fresc –recordeu que el diccionari defineix ‘tio’ com a tractament de persona i com a ‘fresca’ a aquella que tant li fa i no s’immuta fàcilment– és de molta actualitat en la política del país. I, molt especialment, a la ciutat que acull la teiera del campanar de Reus.

No és difícil trobar, entre la dansa popular i la realitat, alguna vinculació simbòlica. Efectivament –posats a interpretar–, en el personatge del Tio Fresco que tant li fot hom hi pot copsar una representació del joc polític. Una dansa amb un seguit de borinots –o brumerots– donant tombs, mirant d’enxampar l’altre i deixar-lo socarrimat per l’esquena, amb el cul a l’aire, mentre vigilen que el seu resti a cobert. Hom pot argumentar que, en el cas que ens ocupa, els balladors no ho farien individualment, sinó per colles o partits, però el cert és que observant el que passa dins dels grups polítics, es pot ben bé afirmar que tothom ha de vigilar l’esquena, fins i tot de part dels seus.

Potser aquest Cantaval, quan sortim a cantar i a ballar pels carrers, podríem incorporar una nova versió de la cançó:

Jo l’ensenyaré,
la factura o la minuta,
jo l’ensenyaré
aquell maleït paper.

No me la fotràs
que si cobro d’Innova,
no me la fotràs,
tu ho fas del Tecnoparc.

Podeu continuar. I els folkloristes del futur podran continuar cercant interpretacions simbòliques ancestrals.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Lo Tio Fresco

  1. Retroenllaç: Lo Tio Fresco (Blog La Teiera) | CANÇONS PER SEMPRE | Scoop.it

  2. joan ha dit:

    Quan la vetllada està una mica caldejada vet aquí un joc dels que més s’acostumen fer. Se sol escollir una dona amb un bon cul a on se li penja, a sa corretja un paper o pedaç i a darrera hi va un home amb un llum d’oli.
    Es tracta que anant al compàs de la música l’home vol encendre el paper i la dona amb unes bones remanades l’hi ha d’apagar.
    No veuríeu rialles més fresques que en aquest joc.

  3. Antoni Veciana ha dit:

    Fa deu anys vam poder veure aquesta versió basca a Reus a càrrec dels Mendianike d’Ablitas

    http://www.euskomedia.org/aunamendi/115714

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s