La cultura, pels racons

Aquesta passada nit, una excel·lent actuació de Miquel Gil al Racó de La Palma entusiasmava un públic que omplia –sorprenentment, sense excessos– aquest espai de concerts de petit format.

El concert, dins la programació del festival Autúria, organitzat per l’Associació per a la Música Creativa i Actual de Reus (AMCA), va començar amb un record a Ovidi Montllor i arribava després de la presentació a València del darrer treball de Miquel Gil, «Per marcianes». Amb un acompanyament magnífic, d’un sol músic, el concert va acabar a cop de repeticions que van incloure la divertida i engrescada versió del romanç de La Cileta.

Amb més de trenta anys de trajectòria –és absolutament recomanable la lectura de Miquel Gil. Gola escatada, la llarga entrevista que li fa Josep Vicent Frechina a l’últim número de Caramella–, Miquel Gil és una de les veus més característiques de la música d’arrel tradicional i de la cançó que comunica sentiments, emociona, denuncia i crida a la revolta. Amb la seva veu «esgarrada, que sembla fer mal en eixir, que proclama un esforç al límit de les pròpies forces per modular-la –diu Frechina–, una veu que remet a la terra en la seva aspror, filla d’una gargamella rasposa, calenta, escaldada», Miquel Gil transmet en el directe més pròxim tota la força d’uns missatges que pouen en antigues fonts per a parlar d’un present difícil. Escoltar a Miquel Gil, aquesta nit, a La Palma ha estat un luxe que he d’agrair a la voluntat de l’AMCA de no renunciar a continuar proposant racons de cultura musical viva i de qualitat malgrat el temps dolent, en la meteorologia i les retallades. Aquest Racó de La Palma ha estat, un altre dissabte, racó de cultura i de cançons que engresquen a no caure en el desànim, a continuar brodant esperances a la voreta del mar o a fer circular, de mà en mà, roses de paper.

«No m’ha emmudit el bram,
sols l’aspra solitud
ha escatat la meva gola.»

(Eric Montforte, Ferida)

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s