Licors tradicionals

Amb el Carnaval —temps festiu sovint presidit pels déus de les begudes etíliques—, ens arriba el llibre d’Anna Figueras Torruella i M. Teresa Castelló Bou, Licors tradicionals, aiguardents i vins generosos. Priorat – Terra Alta – Ribera d’Ebre (Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2012). El llibre és resultat d’una recerca, impulsada pel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, dins el programa de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.

La producció d’aiguardents fou una de les activitats econòmiques més significatives de les nostres comarques en el passat. El llibre fa un repàs històric dels orígens a la gran expansió dels segle XVII, de la industrialització de finals del segle XIX o de la desaparició del sector després de la Guerra Civil.

L’elaboració casolana de licors era –i encara ho és, en menor mesura– una pràctica molt comuna. El llibre recupera fórmules de licors d’herbes aromàtiques, com la ratafia; licors de fruites amb cireres de pastor o magranes; licors de flors com la d’ametller o la flor de magnòlia; o licors amb llet de cabra. També recull com elaborar vins generosos, licorosos i aromatitzats, a més de remeis populars i, fins i tot, receptes de pastes en les quals s’empra l’aiguardent com a aromatitzant.

Junt amb M. Teresa Castelló, membre del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, Anna Figueras, antropòloga i museòloga, ens aporta un interessant –i instructiu– treball sobre un tema que ha treballat a bastament com a investigadora: el vi i els destil·lats. També ha fet recerca sobre l’oli –preparant l’exposició sobre l’oli que encara es pot visitar al Museu d’Art i Història de Reus i publicant L’elixir daurat. Cultura de l’oli i sostenibilitat. Va participar, amb Carrutxa, en el primer programa de recerca que es va fer a la comarca dins de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. I com que si Reus enganxa, el Priorat enamora, el seu gran projecte, avui, és un casalici de Torroja del Priorat convertit en allotjament rural.

Fullejo el llibre mentre esgoto les meves darreres reserves de vi de nous –fa un parell d’anys que no en faig– i constato que el vi de taronja que proposa és força més lleuger que el que hem fet a casa, amb vi blanc. Un llibre que us recomano, doncs, per a conèixer a grans trets la història dels aiguardents i els licors, però sobretot per animar-vos, si ja no ho heu fet, a recuperar aquesta part tant important del patrimoni etnològic i enològic del nostre país.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en publicacions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Licors tradicionals

  1. Antoni ha dit:

    Espanya, com sempre ens fot. Segons la normativa espanyola fan falta un munt de garanties i històries tributàries per a poder fer aiguardent de manera legal, de manera que només les grans marques poden fer-ho gràcies a l’economia d’escala. Afavoreixen els monopolis per “garantir” la seguretat del consumidor. Hauríem de fer com els gallecs, destil·leries il·legals i a fer-ho córrer.

  2. Cuina Cinc ha dit:

    Hola, Salvador,
    Moltes gràcies per la recomanació, ja tinc ganes de veure’l..!!
    Les nous les ratafies…el licor de taronja, ummmm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s