L’antic carnaval de Valls. Carretilles i diables

Al segle XIX, tal com succeeix a Reus o a Tarragona, el carnaval vallenc és una festa que manté pràctiques dels antics carnavals –sortides de mascarots al carrer, sàtira oral i, encara potser, el moixó foguer–, alhora que s’estructura a partir d’un potent associacionisme cultural, recreatiu o polític que impulsa balls de saló i desfilades. El carnaval vuitcentista és una mostra d’aquesta antiquíssima perversió dels comportaments quotidians, en dues direccions: d’una banda, els carnavals permeten el lluïment de cada estament social, reforçant l’ordre establert, i de l’altra, el fet d’utilitzar la màscara com a mitjà possibilita la transgressió i la subversió de l’ordre. Com en tants altres carnavals, la música, al carrer i als espais de ball, és un component fonamental de la festa.

Un dels trets que caracteritza especialment el carnaval vallenc, però, és l’ús de la pirotècnia. Sobretot perquè, sigui més gran o més petita la celebració, els balls  que organitzen les diferents societats solen anar precedits de cercaviles amb la música que ha de fer el ball, precedida de colles que disparen una gran quantitat de carretilles.

L’ús de carretilles i la formació de grups de ball de diables per a la festa –és a dir, en la modalitat de ball de diables de participació individual, sense colles estables– són ben coneguts als carnavals reusencs i tarragonins. Algunes societats lloguen vestits i compren la pirotècnia –probablement, ambdues coses a Reus– per formar grups de diables amb els seus associats, que participen a l’arribada del Carnestoltes, en alguna mascarada o, sobretot, a l’enterrament. En el cas de Valls, l’ús de les carretilles és present d’una forma tan habitual que esdevé, des de l’òptica dels mateixos vallencs, un referent que identifica la festa.

La premsa escrita –avui accessible en part gràcies a les hemeroteques en xarxa– ens aporta nombroses informacions a partir de la segona meitat del segle. El 1861, el Diario Mercantil de Avisos y Noticias, de Tarragona, descriu la celebració del carnaval i, en referència al dia de l’enterrament, comenta: «Como en ésta [la diada del Dijous Gras] se quemarán carretillas con profusión, se despedirán cohetes y otros mil artificios dignos de verse, un numeroso concurso acompañará el fúnebre carruaje.»


Detall d’un vestit del Ball de Diables vallenc

Molts cops es parla explícitament de diables, tot i que alguna descripció ens indica que també s’empraven correcames –també anomenats carretilles, pirotècnia erràtica–, per exemple, quan es tiraven des dels balcons d’alguna societat al pas d’una cercavila.

El 1878, el Diario de Tarragona en publica el programa, on s’anuncia que, al migdia del 2 de març –el Carnestoltes arriba l’endemà–, «una tronada anunciará la fiesta y a las cuatro recorrerán las calles los gigantes, danzas de cercolets, perrucas rossas, diables y del xibidom. Por la noche serán iluminadas las fachadas de las sociedades de recreo y dos músicas recorrerán las calles de la población». El mateix diari ens aporta una visió de com acaba la celebració:

«Valls 7 de marzo. El Carnaval ha tenido fin y remate en la noche de hoy, en esta villa, en la que se sigue también la mala costumbre de verificarse su entierro en la noche del miércoles de Ceniza. Esta función se haa celebrado estrepitosamente, con la bulla y algazara que puede promover una caterva de mas de 400 personas paseando atropelladamente acompañados de dos músicas, una gaita, varias campanillas y cencerros y cantando descompasadamente, á la vez que agitaban las sábanas en que iban envueltos, y sin careta, y moviendo las luces de que cada uno iba provisto.»

El 7 de febrer de 1884, El Eco de Valls es fa ressò del fet que la convocatòria de la festa ja és motiu per sortir, amb música i foc, al carrer:

«Con motivo de haberse acordado la unión de varios centros de personas aficionadas á la broma para celebrar el carnaval de mancomún, anteayer por la noche salieron dos músicas á recorrer las calles de la ciudad disparándose carretillas y cohetes con verdadera profusión.»

Des d’aquell dia, per animar la festa, les diferents entitats van sortint, nit rere nit. Ho explica El Eco de Valls:

«El viernes hicieron salir otra vez la música, con un farol monstruo de forma circular, en el cual se pondrán de manifiesto los partes que se reciban de S. M. Carnestolendas. Del Café Vallense también salió una música y como en dias anteriores se dispararon muchas carretillas.»

«El lunes último por la noche los jóvenes de las sociedades de bailes de los cafés Ibérico y del Comercio salieron á recorrer la ciudad a los acordes de la música y disparando las carretillas con una profusión verdaderamente extraordinaria. El martes salieron los del Círculo Español y Café Vallense también con la música, y las obligadas carretillas.»

«Anoche salió la música de La Violeta anunciando el baile, acompañada de las obligadas carretillas. También del café del Comercio salió una Comitiva de jóvenes concurrentes á dicho café y al Ibérico. Abrían la marcha cuatro gigantes, un arlequín haciendo piruetas al cabo de una percha, dos faroles uno de ellos en forma de pitxo, y una compañía de diablos disparando carretillas en grande. Una música cerraba la marcha.»

O el Diario de Tarragona:

«[Valls] Desde que hemos entrado en la época carnavalesca apenas pasa velada sin que una u otra sociedad de recreo de las muchas que hay constituidas en esta, haga recorrer la música por la poblacion y nos ensordezca ccn el continuo disparo de carretillas.»

No cal dir que la pirotècnia tampoc va mancar en els darrers dies de Carnaval:

«El martes se animaron algunos que salieron á tirar confites y caramelos en abundancia, saliendo por la noche la música acompañando algunos diablos que dispararon muchas carretillas.»

Ell carnaval de 1884 ens pot servir d’exemple, però el cert és que les referències a les carretilles o als diables, amb major o menor intensitat, es repeteixen fins als carnavals de la República.

(continua a Si hi ha carretilles, és carnaval)

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a L’antic carnaval de Valls. Carretilles i diables

  1. spalomar ha dit:

    Per ubicar les societats vallenques del segle XIX:

    «Quan va obrir portes el 1863 –tot i que ja era oficial des de finals del 1862– el Centre de Lectura compartia espai amb altres entitats culturals i de lleure vallenques com Els camps de la Violeta, un centre de divertiment que es trobava a l’actual local de la Colla Vella dels Xiquets de Valls –una altra de les entitats deganes–; El Prado Catalán, que funcionava com a local de música i ball; el Círculo Español, situat al primer pis del Teatre Principal; el Club Velocipedista, llavors un club d’elit amb seu al Pati, on ara hi ha el BBVA; i el Casino Vallense, l’Ateneu Catòlic, el Recreo de Obreros, el Casino Català, el Centre Catòlic i la societat coral Aroma Vallenca. Avui totes aquestes associacions ja han desaparegut excepte la darrera, que manté l’orgull de ser l’entitat més veterana de la ciutat.»

    Ivan Rodon, «150 anys del Centre de Lectura de Valls» al bloc Cada terra fa sa guerra.

  2. Retroenllaç: Si hi ha carretilles, és carnaval | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s