El ball de la pinyata

El DCVB defineix la pinyata com l’olla que es penja enmig de la sala del ball que se celebra el primer diumenge de Quaresma. Farcida de dolços i petits regals, en un moment de la festa, alguna persona havia de provar, amb els ulls tapats, de donar cop de bastó al recipient per a trencar-lo. En definitiva, un joc de trencar l’olla, de saló, i com a final de les celebracions de Carnaval. Perquè hom parla de Diumenge de Pinyata en referència a aquest primer diumenge dins el temps quaresmal.

Estrictament, però, ball de pinyata ho podia ser qualsevol que comptés amb l’al·licient de la trencadissa d’un recipient –moltes vegades, les pinyates eren fetes de paper, amb formes ben imaginatives– amb regals. I de fet, algunes notícies de mitjan segle XIX fan referència a balls dels últims dies de Carnaval, per exemple, a Tarragona, el 1857: «Concurridísimo estuvo el baile de máscaras llamado de piñata que tuvo lugar en la noche del lunes al martes en el teatro.»

Quant a Reus, als grans carnavals de la segona meitat del segle XIX, els balls de pinyata a les diferents societats –el dissabte a la nit o el diumenge, després del Dimecres de Cendra– eren la forma més habitual de tancar la temporada de balls de màscares.

Alguns anys, però, es va organitzar un únic ball per a a totes les colles participants. El 1860 es va fer al Teatre, que va quedar petit per a l’assistència prevista. Es va limitar l’adquisició d’entrades a dos bitllets d’home i tres de dona, per persona. Les dones podien portar màscara i les comparses hi anaren amb els mateixos vestits que van fer servir per ballar les danses del Dimarts de Carnaval. Foren encarregats d’encetar el ball, junt amb les altres colles, els mariners que havien acompanyat la carrossa de S.M. Carnestoltes, que aquell any va venir des de Salou.

Sobre el ball, el Diario de Reus va comentar:

«El baile de Piñata que se celebró en el Teatro el domingo último estuvo muy animado y brillantísimo. Puede decirse que fué un baile de menestrales; pero debe asegurarse que ha competido en elegancia y compostura, y finas maneras con cuantos hemos visto en los salones de la más alta Sociedad.»

El costum de fer balls de pinyata es va mantenir durant tot el primer terç del segle XX. Del ball del carnaval de 1908, organitzat per l’Olimpo, el Diario de Reus explica:

«En la sociedad El Olimpo, se efectuará esta noche a las diez, el baile llamado de piñata, concurriendo las parejas de danzas del pasado Carnaval con sus lindos trajes de Pierrot y Colombina, a los que se les reservarán los dos primeros bailables.
En el intermedio de la  primera parte será entregada por suerte a una señorita que haya tomado parte en las danzas una monísima sortija de oro y pequeños brillantes, llevando en el interior del aro una inscripción commemorativa al Carnaval últimamente celebrado. A las demás señoritas disfrazadas les seran entregadas unas delicadas cintas de seda.»

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s