El retorn del Carnaval a Reus

A finals de la dècada de 1970, la ciutat de Reus va veure com la festa presidida pel Carnestoltes tornava al carrer. La idea de fer aquests primer carnaval va sorgir de reunions entre l’aleshores regidor de festes, Vidal Colomines, els representants a la ciutat del Sindicat de Músics de Catalunya i algunes entitats com el Bravium, el Reus Deportiu o l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc. D’aquestes, fou el Bravium, amb Jaume Amenós com a impulsor, qui va prendre la iniciativa d’organitzar una celebració amb una certa precipitació, ja que, fet i fet, els contactes es formalitzaven un parell de setmanes abans. El carnaval fou –sens dubte, i molt pel damunt de la Festa Major– la festa de més volum i amb més participació ciutadana de Reus fins a la Guerra Civil. El 1978, amb el retorn de la festa al carrer, quedaven enrere anys de prohibició, de balls privats o de festes infantils domèstiques.

Més de trenta anys després i amb un coneixement força més exhaustiu de la història del carnaval –si més no, del que teníem aleshores–, no em sembla gens agosarat afirmar que la recuperació de la festa, a partir de 1978, però també en els anys següents, amb l’aparició de propostes al marge del programa i de les primeres publicacions satíriques –com el Tururut Viola–, va suposar, de fet, la recreació actualitzada del que havia estat el carnaval reusenc fins a la seva prohibició durant el franquisme. D’una part, el carnaval programat, organitzat per les associacions, amb desfilades, actes humorístics i balls de disfresses; de l’altra, els mascarots, els actes informals i la sàtira. Com havia estat durant tants anys. I tot el carnaval el va reinventar el poble, perquè –malgrat l’impuls o el beneplàcit de les autoritats municipals del moment a un tipus d’actes o la malfiança vers altres–, el cert és que fou un carnaval bastit i finançat des de l’esforç voluntari, amb més imaginació que recursos. Una primera etapa, amb una bona dosi de creativitat i no exempta de conflictes, que es tancaria amb el sorgiment d’un nou poder associatiu –les colles– i l’entrada de recursos municipals per a l’organització de la festa.

Aquest mes, el cicle «Testimonis», dedicat a la memòria històrica de la segona meitat del segle XX, ens apropa a aquesta primera etapa del carnaval i, sobretot, a com es va fer el primer, de la mà de Jaume Amenós i Masdéu. L’activitat de Jaume Amenós ha anat lligada sempre al món del teatre, ja sigui dalt de l’escenari, en espectacles de carrer o en tasques directives. Als dotze anys, va començar a fer teatre a l’Orfeó Reusenc, fins al moment en què, per un canvi de criteri, les representacions habituals van ser substituïdes per sessions de cinema. De retorn a Reus després de fer el servei miliar, es va incorporar al Bravium, entitat de la qual n’és president des del 1992.

Tant la trajectòria de Jaume Amenós com la de l’entitat en què s’inscriu, el Bravium, són prou representatives del paper d’un associacionisme teatral de llarga tradició a la ciutat: voluntarisme, afició, però també escola de formació per a futurs professionals. La llista d’obres en què ha participat Jaume Amenós seria molt llarga. Des del repertori clàssic com La creu de la masia, L’hostal de la glòria, El ferrer de tall o Terra baixa, a les sarsueles, o La taca de cafè. Però també aquelles que formen o han format part del cicle festiu, peces d’argument ben conegut pel public –que arriba fins i tot, de vegades, als diàlegs–, on l’espectacle són, per damunt de tot, les interpretacions personals. En són bon exemple les representacions dels Pastorets per Nadal –al Bravium s’han representat, sobretot, L’Estel de Natzaret i L’Adveniment de l’Infant Jesús, de Folch i Torres– o el Don Cuan Tanorio, una versió burlesca sobre el conegut personatge de Zorrilla que ha pujat a l’escenari del Bravium durant més de vint anys, sempre en dates properes a Tots Sants.

Una activitat teatral que ha portat a la gent del Bravium també a sortir al carrer i a participar en la festa. El cas del carnaval és evident, però cal esmentar també experiències com els escacs humans a les Peixateries, el Mercat a l’Antiga –un acte festiu de recreació històrica– o l’organització, per la Festa Major de Sant Pere, de les Varietats de Sant Perico. I no es poden oblidar espectacles puntuals, com la recreació de la col·locació de la primera pedra del canal de Reus a Salou, o altres en projecte.

Des de la seva visió de persona vinculada al teatre popular, a la festa i a l’associacionisme ciutadà, el testimoni de Jaume Amenós ens aproparà a com va tornar a celebrar-se, als carrers i places de Reus, el carnaval.

«Testimonis. Memòria d’un passat recent»
Conferència de Jaume Amenós Masdéu, president del Bravium, El retorn al carrer dels carnavals reusencs
Dijous 15 de març, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Arxiu de Reus
Organitzen: Carrutxa i Arxiu Municipal de Reus

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular, memòria i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a El retorn del Carnaval a Reus

  1. Antoni ha dit:

    Per què no valoreu la possibilitat de retransmetre en streaming o bé penjar les xerrades? N’hi ha que ho seguiríem ja que tenim complicat per motius familiars absentar-nos massa hores.

  2. article ha dit:

    Hi ha un article del Zaragoza que explica coses d’aquells primers carnavals
    http://www.reusdirecte.cat/cat/notices/2011/02/pinzellades_del_carnaval_de_reus_1978_3861.php

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s