Caramelles de Mitja Quaresma

A Castellolí, a la comarca de l’Anoia, la canalla canta caramelles el dimecres de meitat de quaresma (enguany, el 14 de març).

Les captes de Mitja Quaresma –sovint associades a la pràctica del Serrar la Vella, a càrrec també dels més joves– havien sovintejat en el nostre costumari popular. Una colla de xicots anava de casa en casa interpretant una cançoneta i figurant que serrava un tronc, rebent a canvi fruits secs o fruita del temps, dolços i llepolies. En algunes poblacions es feia el mateix, però sense cap referència a la Vella Quaresma i amb la denominació de caramelles, que, a vegades, s’aplicava al producte obtingut de la capta.

A Castellolí, el costum ve de generacions enrere i algun folklorista, com Joan Amades, ja anotava que «la mainada de Castellolí feia també un captiri, servint-se d’una cançoneta formada de diferents elements propis de les cançons típiques de capta infantils» que denominava caramelles de captiri. De fet, tal com recull el DCVB, el mot ‘caramelles’ pot designar tant el costum com les composicions musicals, com l’«obsequi consistent en una barreja de nous, vellanes, figues seques, ous, tortells, etc., que els padrins donen als infants que van a visitar-los» en diferents festes.

En l’actualitat, el costum continua ben viu i tota la canalla, nens i nenes, petits i grans, en sortir de l’escola es reparteix en grups per anar a cantar i a captar per tot el poble. Antigament, els més petits no hi participaven; els nois anaven pel seu compte. Però ara, acompanyats de mares i pares, surten de ben petits entonant la cançó –que aprenen a casa, no a l’escola– tota sencera o en part, en funció de l’edat. Els tradicionals cistells de vímet i canya –que encara n’hi ha– han donat pas a les bosses de plàstic o, fins i tot, als carretons d’anar a comprar, on la canalla aplega des d’una tradicional taronja o una poma, o un grapat de nous o d’ametlles, fins a caramels, productes de pastisseria o xutxes. La lletra de la cançó fa així:

«Virolet Sant Pere,
virolet Sant Pau,
que veniu de Roma,
que porteu corona
de sant Nicolau.

Panses i figues,
nous i olives,
si no ens voleu donar,
alabat sia Déu.

La Cloc-cloc i la Piu-piu,
tot són lloques, tot són lloques,
la Cloc-cloc i la Piu-piu,
tot són lloques menos Piu.

Quatre de pa, quatre de vi,
quatre de nous,
digueu-li a la mestressa
que demà és dijous.

Si voleu que canti més
deu-me figues, deu-me figues,
si voleu que canti més,
deu-me figues i calés.


Caramelles 2012. Fotografies: Pere Gort i Salvador Palomar

Es tracta, doncs, d’una barreja de temes ben propis del repertori infantil on s’explicita el moment en què es fa la capta –«digueu-li a la mestressa / que demà és dijous»– i on no hi manca el conegudíssim «Virolet Sant Pere, / virolet Sant Pau…» que trobem en tantes cantarelles, com la que encara entona la canalla de Cabassers, cada desembre per Sant Nicolau. En aquesta població prioratina s’havia fet una capta molt semblant a la de Castellolí, anomenada la Civadera:

«És una festa que fan los noys y noyes lo dia del mitj de la cuaresma (dijous de la cuarta semana). En aquet dia no hi ha escola: sinó que a les vuit del matí, acompanyats dels respectius señós mestres van tots a confesàs. A les onse, toque la campana com de costum cridant-los a la doctrina en la iglésia, no per anà a la doctrina, sinó amb un cibadé penjat al coll, per arroplegà lo que se’n diu la cibadera. Lo señó Rectó comense per tirals confits, caramelos o altres coses y des de la rectoria van seguint cridant la cibadera davant de les cases acomodades, les cuals des de’ls balcons los tiren escampats los secalls de ametlla y anous que han guardat per aquet fi de la cullita passada, barrejant-los amb algunes fruites com figues y mangranes, que la canalla arroplegue ab molta gatsara y guarde al cibadé que porten al coll. Si algú per més comoditat en llog de cibadé porte cistell y per cualsevol accident li cau la fruita a terra, lo qui l’arroplegue es seve.» (1918)

Quan en una casa no els hi volien donar res, la canalla s’enfadava. Així, és comú que les cançonetes incorporin alguna mena de maledicció per a aquells que no hi col·laboren:

«Si no mos en dau,
de fesols i cansalada,
si no mos en dau,
per escala avall caigau!»,

diuen a Cabassers. A Castellolí podem sospitar que aquest «si no ens voleu donar, / alabat sia Déu» sigui una versió endolcida d’aquell «per escales avall caigueu!» que ens va comunicar una senyora gran, que recordava, a més, una cançoneta específica per als que no havien donat res a la colla:

«L’amo d’aquesta casa,
no li volem cap mal:
set anys de cagarrines
i deu a l’hospital!»

De fet, els nois de l’Urgell, quan feien la capta, també deien:

«Caramelles, dones,
moltes i bones,
si no mo’n doneu,
escales avall caigueu!»

Sembla, doncs, que l’amenaça de la caiguda per les escales –un accident domèstic massa comú que algun cop podia esdevenir real– era prou comuna.

En tot cas, les caramelles de Castellolí formen part d’un ric costumari de tradicions de Mitja Quaresma encara vigent en diversos indrets d’Europa. Si el simbolisme més ancestral d’aquests ritual s’ha esvaït, no és menys cert que, com a pràctica cultural ben satisfactòria per als protagonistes que veuen omplir les seves bosses i cistells, és ben vigent. Per molts anys!

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Caramelles de Mitja Quaresma

  1. Núria Ferran ha dit:

    Salvador, moltes gràcies per explicar-nos els orígens de la nostra festa i fer-nos adonar i revalortizar el nostre patrimoni intangible! Per molts anys poguem gaudir-ne i ara, a més, amb coneixement de causa.
    Una abraçada des de Castellolí,
    Núria

  2. Retroenllaç: Caramelles de Castellolí

  3. Retroenllaç: La vella serrada, partida o cremada… | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s