Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau

Un dels components literaris que més sovint es repeteix en les cançons de capta que la canalla fa servir en diverses celebracions és el que comença amb els versos:

«Virolet Sant Pere,
virolet Sant Pau…»

Els diccionaris defineixen ‘virolet’ com a persona menuda que es mou amb rapidesa o bé com un joc: una ballaruga prismàtica, amb un número o lletra a cada cara, que era emprada originàriament en un joc d’atzar en què decidia la sort la cara que mirava enlaire quan parava de ballar. En tot cas, aquesta idea de moviment –etimològicament, es considera que ve de virar, ‘girar’– és ben present en les pràctiques folklòriques on apareix: ball de bastons, joc de baldufa o tomb pels carrers del poble.

El Diccionari de la dansa (1936) diu que Virolet és el nom donat a un dels balls de bastons més populars a Catalunya, amb un gran nombre de variants melòdiques. A la tonada s’aplicaven lletres com:

«Virolet Sant Pere,
virolet Sant Pau,
la caputxa us queia,
la caputxa us cau.»

Molt sovint encapçala la cantarella de la capta de la festa de Sant Nicolau, el 6 de desembre. Potser la bona rima entre el nom dels dos sants i que el primer sigui considerat patró de la canalla explica que trobem al bisbe Nicolau, precursor d’altres personatges més eclèctics de consum nadalenc, aparegui en no poques cantarelles de capta i joc d’altres moments de l’any:

«Virolet Sant Pere,
virolet Sant Pau,
que venim de Roma
i en portem corona
de Sant Nicolau.»

El Diccionari de la dansa també identifica els mots virol i virola amb «una cosa que gira i volta damunt d’ella mateixa. L’antic joc de la virola tenia per base un ballaruc  que voltava donant la sort segons el lloc on quedava parat en perdre la força inicial de rotació. Encara avui, en algunes contrades, es dóna el nom de virolet a la baldufa o ballaruc petit». I recorda que, antigament, la cançó no era altra cosa que l’element musical per a una dansa i que «en lloc de demanar almoina per mitjà de la cantarella, ho feien valent-se del ball com encara ho feien fa molt poc temps» –el 1936– al Rosselló. «No fa gaires anys, els infants captaires feien al so de la cantarella un senzill ball rodó.»

Si coneixeu cançons vinculades a jocs o a costums festius locals on apareguin els versos que avui comento, i us ve de gust comunicar-m’ho al bloc, us ho agrairé.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Virolet Sant Pere, virolet Sant Pau

  1. Ferran Sugranyes ha dit:

    De petits, a casa, sempre havíem dit «la catxutxa» i no «la caputxa».
    Suposo que ha de ser una de les nombroses variants que deu tenir la cançó.
    Salut!

  2. spalomar ha dit:

    Efectivament és una variant molt comuna. La catxutxa és un tipus de gorra, amb visera. Per tant, s’escau dir que et cau la catxutxa. Les catxutxes foren utilitzades com a distintiu liberal durant el Trienni Constitucional.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s