Cels Gomis i Mestre

Vaig descobrir Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841– Barcelona, 1915) gràcies al treball de Llorenç Prats sobre els folkloristes catalans del 1800. A El mite de la tradició popular (1988), considerava la seva excepcionalitat ideològica respecte del tarannà conservador de romàntics i excursionistes com «l’única intromissió progressista en la història del folklore a Catalunya durant el segle XIX». Del mateix Llorenç Prats és l’estudi introductori de l’obra de Cels Gomis La bruixa catalana, un recull sobre creences, bruixeria i supersticions aplegades entre 1864 i 1915, editada el 1987 a cura del nét de l’autor, Cels Gomis i Serdañons.

Des d’un primer moment em va interessar la trajectòria i el pensament d’un reusenc implicat en els moviments socials de la seva època, que traspuava una manera d’entendre la cultura popular i el país força diferent de la visió essencialista i reaccionària que ha dominat bona part dels reculls i les interpretacions del folklore fins als nostres dies. El 1991, amb motiu del 150 anys del seu naixement, vam organitzar, des de Carrutxa, un modest cicle d’activitats per a reivindicar la seva figura.

Cels Gomis i Mestre va néixer a Reus el 6 de gener de 1841. Es traslladà amb la seva família a Madrid, on començà els estudis d’enginyer de camins, que sembla ser que no va acabar en obtenir ja feina. Tornà a Catalunya el 1862.

Quan a les seves idees, col·laborà amb els federalistes de Valentí Almirall, amb qui va mantenir una gran amistat malgrat les discrepàncies ideològiques. Després de participar en els fets de la Revolució de Setembre, hagué d’exiliar-se a Ginebra. El 1870 entrà en contacte amb la Internacional i s’afilià a l’organització Aliança de la Democràcia Socialista, bakuninista. De retorn a l’Estat espanyol, va residir a Madrid, on desenvolupà una intensa activitat com a divulgador de les idees de la Internacional.

Treballà alguns anys en les obres del ferrocarril, en els trams compresos entre Reus i Montblanc, Reus i Favara, a Girona, a Osona o a les Terres de l’Ebre. També va treballar a l’Aragó, a la Manxa i a Andalusia. Desenvolupà, afavorit per les característiques del seu treball, una important tasca de recollida de materials folklòrics. Cal tenir molt en compte el rerefons ideològic del pensament de Cels Gomis per tal de copsar la importància del seu treball com a folklorista i divulgador del coneixement científic, en la preparació de llibres de text o col·laborador en obres enciclopèdiques. A partir de 1893 va viure a Barcelona. Casat el 1874, va tenir set fills. Va morir el 13 de juny de 1915.

A la mort del seu nét, que havia participat en els actes organitzats per Carrutxa el 1991, la família va donar a la ciutat de Reus el fons de notes, apunts i materials originals del folklorista, que en l’actualitat es conserva a l’Arxiu Municipal.

Demà tornaré a parlar de Cels Gomis i Mestre a la X Jornada d’Etnologia de les Terres de l’Ebre que tindrà lloc a Santa Bàrbara, en el marc el programa Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. Un tast d’alguns dels materials de cançoner aplegats per Cels Gomis als pobles de la vora de l’Ebre, especialment durant la seva estada a Cardó, entre 1884 i 1885.  I potser algunes reflexions sobre la cultura popular que, encara avui, són vigents.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular, memòria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Cels Gomis i Mestre

  1. Retroenllaç: D’abans i ara: la jota cantada improvisada | La Teiera

  2. Odette Viñas ha dit:

    Gràcies per publicar aquest article sobre Cels Gomis i Mestre! Era un rebesavi meu.
    Odette

  3. Retroenllaç: En el centenari de Cels Gomis i Mestre | La Teiera

  4. Retroenllaç: Un reusenc en una Catalunya en transformació | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s