Sal, ous i bastonades

Arribada la setmana santa, la canalla també sortia a captar, cantant, demanant ous. Acompanyaven una antic ritual de protecció, el salpàs, que anava a càrrec del capellà. Aquest passava per cada casa, assenyalant la porta amb un grapat de sal –a cops, fent una creu–  al temps que aspergia aigua beneita com a record, s’explica, del senyal amb que els israelites havien marcat les portes de les seves cases, per deslliurar-les de l’àngel exterminador, en els fets que van precedir la seva marxa d’Egipte. Més enllà de la seva significació bíblica, la cerimònia era considerada com un eficaç ritual de protecció contra les bruixes i altres forces malignes.

Els escolans i altre canalla acompanyaven el capellà ot entonant cantarelles poc litúrgiques i a canvi rebien ous, que després de repartir-los amb el mossèn servien per a fer la mona. Per això, als nostres pobles, el costum era conegut com sal i ous.

Al primer terç del segle XX, a les comarques del Pirineu, en fer el salpàs, el rector beneïa la sal i l’aigua, els escolans que l’acompanyaven portaven palmons beneïts el diumenge de Rams, que deixaven a les cases. La gent els hi donava ous, formatge o diners. La sal beneïda la donaven al bestiar i de l’aigua, a més de servir per l’aspersió de la casa, en donaven un glop a la canalla.

Salpàs. Sant Bartomeu del Grau (Lluçanès)  Fotografia: Patrimoni SBG

L’ús de palmes i branques de llorer beneïdes com a estri de protecció de les llars –pels mals esperits, però també per les tempestes– havia estat molt comuna i avui encara, perdut el seu significat màgic, la pràctica de posar la palma o el palmó en un balcó de la casa es conserva en molts pobles. Violant i Simorra explica –com a cosa antiga, a mitjan segle XX– que a Prades «unes dones humils del poble anaven a collir rams de llorer i els repartien per les cases a canvi de pa, ous, diners, etc.; guardaven les cases d’entrar-hi les bruixes i el dimoni.»

De cançons de capta del salpàs n’hi ha diverses. Per exemple, recull Aureli Capmany:

Viri, viri bom.
Sal i aigua dels bons ous.
Els bons ous pels escolans,
bastonades pels capellans,
amb un bastó de quatre pams.
Si no n’hi ha prou,
afegiu-n’hi altres tants.

O bé:

Sal i aigua pels bon ous,
dels bons vins pels escolans
i un garrot de quatre pams,
per garrotejar les dones
que no volen donar ous.

I encara, en una versió aplegada per Cels Gomis, hi havia bastonades a dojo:

Ous als ous,
bones pasqües, bon dijous.
Ous al ponedor,
bastonades al rector!
Ous a l’armari,
bastonades al vicari!
Ous a la pallissa,
bastonades a la justícia!

A Ulldemolins cantaven:

Sal i ous
és la mona de quatre ous!

La canalla de la Fatarella encara coneix la cançó:

A la Solispassa,
ous i diners,
a collir formiguers.
Pare sant Antoni,
l’olla bull i no hi ha oli.
Pare sant Andreu,
l’olla bull i no hi ha res.
Ous, ous,
volem ous i caragols,
ous i pessetes,
que el rector n’hi té poquetes.

Salpassa a Otos. Fotografia: Blog Benilloba

En l’actualitat la Salpassa se celebra a Montitxelvo i a Otos (la Vall d’Albaida), o a Pego, (la Marina Alta) entre altres indrets. El salpàs es solia fer el dimarts o, més sovint, el dimecres. També el dissabte de Glòria. Aquest últim dia, havia existit un costum semblant en alguns pobles del pirineu aragonès on canalla i rector anaven «a sacar la cuaresma de las casas», al so de carraus i matraques, tot recollint també ous i diners.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Sal, ous i bastonades

  1. spalomar ha dit:

    Podeu també llegir aquest article sobre el costum. No cal dir que qualsevol aportació serà benvinguda.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s