La mort del capità Manaies

Hi ha fets puntuals que impacten la població i són força recordats en el temps per la seva importància en l’esdevenidor d’una ciutat, però també per la seva singularitat anecdòtica. De petit, havia sentit a dir –de ben segur, algun Divendres Sant, mentre contemplava el pas dels armats– que, una vegada, es va morir el capità manaies mentre anava a la professó. Més endavant vaig conèixer més detalls d’un fet amb tocs de llegenda, ben present a la tradició oral reusenca quasi un segle després de produir-se.

Efectivament, el 14 d’abril de 1876, al pas de la professó del divendres pel carrer de la Presó, qui feia la funció de capità manaies, encapçalant la colla d’armats de la Sang, va caure fulminat a terra, morint a l’instant. La llegenda afirma, si fa no fa, que es va donar un cop tan fort al dit gros d’un peu –on hom diu que hi tenim el pols– que li produí un atac de cor, i que fou acompanyat pels armats per a ser enterrat, amb el vestit de romà, essent l’única persona que ha rebut aquest honor.

La professó d’aquell divendres es va fer amb molt de fred –hi havia neu a les muntanyes veïnes–, fet que va fer dubtar de la sortida. Encapçalada per soldats del regiment de cavalleria, hi van participar diversos passos, una nombrosa representació de la Sang –que va poder treure tots els improperis–, músiques, les banderes, un piquet del batalló que hi havia als quarters i dos grups d’armats.

Com és habitual en les narracions orals, sobre una base real, hi ha variants, afegits i interpretacions. En tot cas, diversos testimonis del moment ens permeten apropar-nos a un succés que, sens dubte, va colpir la gent de Reus. Dietaris coetanis, com el de Francesc Torné i Barrera, recullen el fet: «Era lo divendres san y fem la profesó de la nit. Morí repentinament lo capità Manaies anan ala profesó al carré de la presó devan de casa del S. Josep Grau. Lo enterraren ab lo mateix vestit.» O el de Josep Martí i Pérez, que, a més, anota que es trobava fent exercicis amb la llança davant de la casa de l’alcalde.

La premsa es va fer ressò del fet i del cop de llança que s’havia donat al peu: «Dicho suceso por lo casual y las circunstancias con que ocurrió, era objeto anteanoche y ayer de todas las conversaciones», explicava el Diario de Reus.

L’acta de la reunió extraordinària de la junta de govern de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, del mateix dia 14, detalla les circumstàncies de l’esdeveniment i aclareix el nom i alguns detalls que han esdevingut llegenda:

«Mientras el Capitán de la comparsa de soldados romanos llamado Pedro Guinovart estaba haciendo la última evolución enfrente de la casa que habita en la calle de la Cárcel, el Sr. Alcalde don Juan Grau Company, se vió acometido de un derrame cerebral, perdiendo instantáneamente la vida. En su virtud, la Junta de Gobierno era de opinión se consultase con la viuda, si tendría inconveniente por su parte en que a su difunto esposo se le diese sepultura con el mismo traje que llevaba por la razón en que podría suceder que al año siguiente no hubiese ninguno que quisiese ponerse el traje en que murió, por repugnancia, accediendo por su parte a lo que se le pedía.»

Fou enterrat, doncs, vestit de capità manaies. La notícia del diari permet intuir que els armats anaven, efectivament, d’uniforme: «Ayer se verificó su entierro, asistiendo a él varios individuos de la congregación de la Sangre, la cual ha costeado los gastos del entierro, los soldados romanos que dirijía y varios amigos de trabajo, con achas.»

El difunt, que tenia un germà que també formava part de la congregació, deixà vídua i tres criatures. Algun diari apuntà si, a més, la seva dona es trobava en estat. La congregació es va fer càrrec de les despeses de l’enterrament, inicià una plega a benefici de la família i s’adreçà a l’Ajuntament per si podia fer-se càrrec del cost del nínxol. Reunits el 19 d’abril, els regidors van considerar la proposta, rebutjant la subvenció del cost del nínxol –cent pessetes– perquè podia representar un precedent «que podría invocarse mañana por distintos motivos». Malgrat això, alcalde i regidors van acordar fer una aportació, a títol personal, que va cobrir les despeses i encara es va afegir a la subscripció iniciada per la Sang.

L’any següent, el capità manaies estrenà nou vestit. Segons la premsa, era tot de vellut, amb guarniments de fil i serrells d’or.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s