Rifes de mones

Una de les formes habituals de finançament de confraries i associacions foren, en el passat, les rifes vinculades a determinades celebracions. En el calendari festiu reusenc han restat les rifes de plats de panellets i confitura per Tots Sants, però no eren pas les úniques. Per Pasqua, en moltes poblacions s’acostumava a rifar mones i a Reus ho feia la confraria de la Sang, com ens ho testimonia Andreu de Bofarull el 1851:

«Si eres aficionado a monerias, puedes tomar un billetes de la colosal y reina de las monas, que rifa la congregación de la Sangre, cuya figura verás retratada en el pórtico de dicha iglesia, para satisfacción del público.»

Efectivament, la rifa s’anunciava dies abans, tot mostrant un dibuix de com era la mona. Hi havia rifes els diumenges de Pasqua i de Pasqüetes.

Antoni Griera, en un article al Butlletí de dialectologia catalana, ens parla de la rifa que organitzava la confraria del Roser:

«A les Borges [del Camp?], la confraria del Roser, per Pasqua, rifa una mona colossal de diverses dotzenes d’ous. El qui, durant el primer dia de Pasqua fa una almoina de 5 cèntims a la confraria, se li apunten els noms i cognoms en un petit trosset de paper o rodolí. Al segon dia de Pasqua, convenientment caragolats els rodolins, al cancell i replà de l’església, sota la presidència de les majorales i amb assistència dels agutzils que representen l’alcalde, s’insaculen els rodolins, i se’n treu un, i el nom que hi ha escrit és qui treu la rifa de la mona. Immediatament la mona és portada, per tota la comitiva, a casa del guanyador, qui acostuma a obsequiar amb un petit refresc a les majorales, als portants de la mona i als agutzils representants de l’autoritat. la treta de la mona és la nova del dia; i moltes vegades el qui té la sort de treure-la n’envia un tros, com a present, a cada casa de la parentela resident a la població.»

A Ulldemolins, segons consta al llibres de comptes del darrer quart del segle XIX, la confraria obtenia, per subhasta o rifa, «limosna de las monas del día de Pascua».

A Vilaverd, el dilluns de Pasqua se celebra la festa a l’ermita de la Mare de Déu de Montgoi. Tradicionalment, en aquest dia, s’havia rifat una mona a benefici del santuari i s’havia jugat a bitlles. El costum, que havia perdut, es va recuperar a finals de la dècada de 1980, segons explica Jaume Solé a Vilaverd (1999):

«El sorteig de la mona arrenca d’un antic costum segons el qual el pastisser del poble elaborava un pastís rodó guarnit amb ous durs tot al voltant per encàrrec de la parròquia. L’ermità i els escolans col·locaven la mona dins d’una gran panera i la passejaven pel poble mentre venien les butlletes del sorteig. La rifa tenia lloc el dilluns de Pasqua a l’ermita després de resar el rosari.»

On no s’ha perdut la pràctica és a Cabassers. A començaments del segle XX, la rifa era organitzada per la confraria de les Esclaves de Maria:

«Les “Esclaves de la Verge” han fet la tradicional rifa de les set mones. La gent jove hi està molt entusiasmada, treient-ne dita confraria bons beneficis.» (1923)

Ara es fa a benefici de la parròquia. Abans, les mones es rifaven el dilluns de Pasqua, però a la segona meitat del segle XX l’acte va passar a celebrar-se el diumenge. Per a fer la rifa, antigament, s’emprava una bosseta on hi havia les boles amb les xifres. En l’actualitat es fa amb l’ajut d’un joc de cartes.  En total es rifen set mones del tipus tradicional: cóc guarnit amb ous durs. Són de mides diverses i, pel que fa a la forma, n’hi ha de dos tipus, que anomenen de coca i de rotllo o rollo, en forma de tortell.

Es comença amb la rifa de la mona més petita i, alternant una coca i un rotllo, s’acaba amb la més gran. És relativament habitual que la persona a qui toca una mona n’ofereixi alguns talls als parents o amics. De fet, aquell a qui toca la més gran es considera obligat a compartir-la, fins al punt que en alguns casos no n’hi ha prou amb la mona aconseguida per cobrir tots els compromisos.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Rifes de mones

  1. spalomar ha dit:

    Antoni Griera no especifica de quina població parla –les Borges del Camp o les Borges Blanques– en l’entrada sobre la Mona del Roser que inclou a l’article «Feines i costums que desapareixen» (1928). En els seus treballs sovint esmenta costums i exemples de folklore referits a la població del Baix Camp. En un altre lloc del mateix article, referint-se a les Borges Blanques, en diu explícitament les Borges d’Urgell.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s