Temps de roses

«Les roses, que apareixen en la festa del Roser de Maig –el ritu floral de la qual pot tenir un precedent en les Floràlies o festes característicament romanes, celebrades el 28 d’abril a honor de Flora, la deessa encarregada de la floració de les plantes i ensems protectora de la fecunditat–, símbol de la bellesa, estaven consagrades a la voluptuosa deessa de l’amor: Afrodita o Venus.»

Ramon Violant i Simorra, Etnografia de Reus i la seva comarca (1959)

La rosa ha esdevingut, a la nostra cultura popular, la flor més simbòlica de l’amor i el temps de primavera. La diada de Sant Jordi, festa sincrètica en què es reuneixen components de diverses èpoques –l’antic patronatge del sant sobre l’estament militar, les tradicions florals i de festeig, l’afirmació patriòtica del catalanisme al segle XIX i la reivindicació cultural a partir d’una diada del llibre amb orígens forans–, n’ha fet, de la rosa, protagonista com a expressió d’un sentiment d’amistat o amor. Però el simbolisme de la rosa ve de molt més enrere, de la seva vinculació mitològica a la deessa grega Afrodita, o a la llatina Flora, i com a oracle de l’amor.

La rosa és molt present a les celebracions populars del temps de primavera. Per Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat –la rosa d’abril–, per la creu de Maig i, evidentment, a la festa de la Mare de Déu del Roser, fins arribar al Corpus.

Roses. Detall de la decoració d’un pandero emprat per les majorales del Roser

El folklore de la rosa i el roser és molt ric: aforismes, creences, costums festius i pràctiques religioses, jocs infantils i corrandes de festeig. Protagonista de mites antics i de llegendes de nova factura que volen encalçar-la amb la tradició del drac vençut pel cavaller per a salvar la donzella, el sant Jordi dels cristians.

A Reus –sobretot a Reus–, la rosa és encara més protagonista, perquè és símbol i emblema de la vila, avui ciutat, des de fa set segles. I que compta amb una llegenda pròpia: el senyal que la meravellosa aparició de la Senyora va deixar sobre la galta d’una noieta perquè la vila reprengués la devoció del candela de Mare de Déu en temps de pesta.

La rosa, en un document del segle XVII

De roses, n’hi ha per tot Reus, dibuixades, gravades o esculpides. Tret d’identitat d’una ciutat i de les seves entitats. Hi ha matèria, doncs, per a treballar un patrimoni que del folklore ens porta a la història; de les creences i els costums, als referents col·lectius. Temps de roses, doncs, i d’un roser que, de moment, no ha florit perquè les retallades l’han deixat només amb les espines. Tot arribarà.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s