Pesta (…fam i guerra)

S’apropa Sant Jordi i em ve de gust parlar de llibres, començant per una obra d’aparició molt recent que m’ha acompanyat en aquests passats dies de tenebres, en els quals, encara en l’actualitat, surt al carrer la Dansa de la Mort: El llibre de la pesta, de Coral Cuadrada.

Els episodis de grans epidèmies han deixat una petjada profunda en la història i la mentalitat dels pobles europeus. Del segle XIII al XVII, Europa fou turmentada per tota una sèrie de malalties epidèmiques que anaren alternant-se i s’emportaren un bagatge impressionant de víctimes. Entre aquestes, la pesta, paradigma de la catàstrofe –amb una data fatídica de referència, el 1348–, que al segle XIV va delmar la població. L’expansió de la pesta es vincula, tanmateix, al desenvolupament del comerç i la seva ràpida i violenta difusió fou canalitzada per un conjunt de factors com la concentració urbana de la població i la brutícia que garantien la presència de rates i puces, els principals vehicles de la infecció, i les possibilitats de contagi.

La malaltia es desenvolupa en un context de crisi alimentària, derivada d’anys de males collites, però també de l’acció humana. A la baixa edat mitjana, fam, pesta i guerra –la noblesa feudal, sovint, va intentar compensar la disminució dels seus beneficis practicant des dels castells el saqueig i la depredació del territori, o esperonant la monarquia a emprendre una batalla contra els estats veïns–  van generar una situació de pèrdua de població, abandonament de viles i ciutats, desaparició dels conreus i tensions socials, amb aixecaments dels camperols contra els seus senyors.

L’obra de Coral Cuadrada, professora d’historiografia i història de les dones –edat mitjana i moderna– a la Universitat Rovira i Virgili, ens parla de les malalties –de la pesta, en les seves variants, però també de la lepra, la malària, la verola, el tifus o la tuberculosi– i de la cultura mèdica, els remeis i les teràpies, de les causes i les formes de contagi, de les mesures de prevenció i de la cronologia dels diferents episodis, amb referència especial al Camp de Tarragona.

El Llibre de la pesta, però, ens apropa també –i sobretot, com explicita l’autora de bon començament– les persones. A la reacció dels pobles, les pors, les formes de religiositat o els atacs a grups de població com les dones, considerades bruixes, o els jueus. Dels metges i els hospitals, dels controls sanitaris i la prostitució. Dels flagel·lants, com a mostra de religiositat col·lectiva, o les pregàries als sants o a la Mare de Déu, que permeten cohesionar la societat i reforçar l’ordre, a les humiliacions vers als jueus. Acusats des del púlpit de ser els propagadors de la pesta, els jueus visqueren al segle XIV un dels moments més crítics de la seva història. Les persecucions i matances de jueus esdevingueren un fet freqüent durant la pesta. El moment reforçà també les creences en pràctiques màgiques que motivaren no poques condemnes a dones, acusades d’aprofitar les epidèmies per a fer participar el poble de rituals al servei del dimoni. La cacera de bruixes va tenir, a Reus, un protagonista, Joan Malet, de Flix, responsable de diverses execucions de dones que examinà, casa per casa, a la recerca del suposat senyal del dimoni.

L’obra analitza les repercussions de la crisi del segle XIV i els canvis de mentalitat que va generar. Del significatiu canvi vers el fet de la mort que es produeix a la cultura europea arran del sotrac dels successius episodis de pestilència.

I, parlant del passat, planteja reflexions que ens apropen al present. L’estudi aborda les actituds i les respostes de la població envers catàstrofes més recents. Perquè, com afirma l’autora, la malaltia, més enllà de ser un desafortunat cas privat o una catàstrofe col·lectiva, és sempre un fenomen biològic que només es pot comprendre si s’insereix en el món de les relacions socials: vivències íntimes, però també econòmiques, socials i culturals d’un poble concret, en una època determinada.  Per això, l’anàlisi de la malaltia està condicionada per una multiplicitat de factors, no tan sols per l’existència d’un microbi.

Coral Cuadrada,
El llibre de la pesta
Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2012

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en publicacions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Pesta (…fam i guerra)

  1. Retroenllaç: Presentació del Llibre de la pesta « Ca l'Isidre

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s