Testimonis

Aquesta setmana, la intervenció de Teresa Fortuny –el dijous 3 de maig– sobre la lluita sindical durant el franquisme i la transició va cloure la primera edició del cicle «Testimonis. Memòria d’un passat recent», que durant aquests primers mesos del 2012 ens ha apropat a la memòria personal d’una segona meitat del segle XX en què la societat reusenca, com la catalana, ha viscut canvis significatius. Més d’una vegada he repetit, en la salutació prèvia a l’inici de les conferències, que aquests actes eren com l’excusa per a motivar un testimoni personal que, de no haver-hi públic, també es podria haver aplegat en format d’entrevista.

Però la presència de públic ha estat notable i l’Arxiu de Reus, on s’han fet les xerrades, s’ha omplert una i altra vegada per escoltar records i reviure experiències en l’àmbit educatiu, dels mitjans de comunicació, de la festa o de les lluites obreres. Encara més, la nombrosa participació ha fet dels actes un punt de retrobament entre persones conegudes que han compartit experiències, aportant un plus emocional que atorgava un valor afegit a l’activitat. Tot plegat, un resultat excel·lent en un moment difícil per a l’entitat organitzadora.

La conferència de Teresa Fortuny no fou pas cap excepció. La conferenciant ens va oferir una exhaustiva aproximació, des de la seva experiència personal d’infantesa a Tarragona, filla d’una família treballadora i republicana, passant per les diferents feines, l’arribada de persones procedents d’altres indrets de l’Estat i la reivindicació del país, el paper d’un sector de l’Església que es posà al costat de les classes populars. Del paper capdavanter de les dones en moltes lluites obreres. Dels últims morts del franquisme. De la  seva militància a les Plataformes Anticapitalistes i a Comissions Obreres, les mobilitzacions i la repressió. Teresa Fortuny, però, en un exercici de rigor, va voler deixar testimoni d’uns fets i d’unes persones que van compartir aquells moments, anotats, a partir de les aportacions dels companys i companyes. La sessió fou una sessió d’història viscuda que pot servir de fil conductor per a una recerca més exhaustiva. Una exposició d’una memòria d’un temps que no hem d’oblidar, que no podem oblidar perquè ens alliçona per a un present que exigeix mobilització per a no perdre els drets socials aconseguits.

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en memòria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s