300 anys de ciutat

Quan cada any –la vetlla de Sant Pere i l’endemà a la professó– els membres del consistori que ho desitgen desfilen ritualment en comitiva pels nostres carrers, van precedits de dos personatges que sostenen unes maces d’argent, acuradament treballades, on hi figura un escut de la ciutat amb l’àliga, que correspon al moment en què la vila reusenca va rebre el títol de ciutat: el 3 de juny de 1712.

El proper diumenge 3 de juny farà, doncs, tres segles que Reus va rebre per primera vegada aquest títol. Ho va fer gràcies a un privilegi del rei Carles III, l’arxiduc Carles d’Àustria,  que responia tant a la realitat social i econòmica –el mateix document que l’atorga fa una descripció elogiosa de Reus des del punt de vista urbanístic, social, econòmic i polític– com, sobretot, a l’agraïment cap al destacat posicionament austriacista que Reus havia pres dins la guerra de Successió. Un posicionament que s’havia traduït en pronunciaments polítics, però, sobretot, en sovintejats i costosos serveis al rei.

El segle XVIII fou una de les etapes de creixement demogràfic i econòmic més significatives de la història de Reus, però també va suposar l’inici d’una llarga etapa de subordinació política. La guerra de Successió va comportar la pèrdua definitiva de la sobirania política dins la monarquia hispànica. S’iniciava una etapa en què Reus esdevindria durant més d’un segle, fins a començament del segle XX, la segona ciutat de Catalunya en nombre d’habitants, una potència comercial i un focus d’idees de progrés social.

Commemorar una data té interès com a exercici d’aproximació crítica  i científica al coneixement del passat, i és útil com a eina de difusió de la pròpia història, més enllà de l’autocomplaença i d’alimentar mites d’anar per casa. En aquest sentit, refer el camí que ens porta a començaments del 1700 pot servir per copsar el contrastos d’una població que acabarà unint el seu nom al de París i Londres, en un segle en què el català deixarà de ser l’idioma habitual en què s’expressa el consell municipal.

El dijous 31 de maig, la Montserrat Flores, arxivera i historiadora que ha treballat el període –fa uns anys ens va apropar a la solemnitat amb motiu de visita de l’Arxiduc a Reus, el 1706–, parlarà a l’Arxiu de Reus sobre aquell període, per tal de conèixer de quina manera els reusencs van treballar per rebre aquell títol i els honors que des d’aquell moment podia utilitzar la ciutat: l’escut, les maces i els macers. Però també amb voluntat de reflexionar sobre la càrrega simbòlica que s’ha atorgat a aquell moment dins la història de la ciutat.


Macer amb el vestit que portaven al segle passat i que tornen a portar

Anuncis

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s