Josep Carbonell Tous (1865-1929)

El 14 de novembre de 1936, a proposta de Josep Banqué, l’Ajuntament de Reus va canviar el nom del carrer de Misericòrdia pel de Josep Carbonell Tous, «obrer veí de Reus, que lluità fins a la mort en defensa dels seus ideals revolucionaris i d’emancipació del proletariat». Qui ho proposà era aleshores un dirigent comunista i conseller municipal en representació del PSUC que, anys enrere, havia compartit amb Carbonell, lluites i presó, quan era a la CNT.

Josep Carbonell Tous va néixer a Barberà de la Conca el 1865 i va morir a Reus, on havia residit des de jove, el 1929. Es va formar en les idees de l’anarquisme al Centre d’Amics de Reus, una societat obrera que va desenvolupar una intensa activitat a la ciutat en les últimes dècades del segle XIX, organitzant el primer Certamen Socialista el 1885. El 1915 constava com a responsable –en la relació de la Federació Catalana de Grups Anarquistes– del grup reusenc «Via lliure». El 1919 va col·laborar amb el setmanari Fructidor, que, en la seva primera etapa, es publicà a Reus.

Els seus companys el descriuen com un anarquista honest i incansable que va mantenir la presència llibertària a la ciutat en les primeres dècades del segle XX, sobretot en els moments en què l’anarcosindicalisme tenia poca incidència a la ciutat.

Junt amb Joan Garcia Oliver i altres militants reusencs, Carbonell  va participar en la reorganització de la CNT a Reus. Com a representant del sindicat va tenir una destacada participació en moltes lluites socials dels primers anys vint, un moment que es caracteritzà per la duresa dels enfrontaments entre patrons i treballadors, que culminaren amb l’arribada dels pistolers del Sindicat Lliure a la nostra ciutat. El control sobre els elements actius de l’obrerisme i la repressió eren constants.

La violència s’accentuà quan el novembre de 1920 fou nomenat governador de Barcelona el general Severiano Martínez Anido, nom lligat a la duríssima repressió que va patir el moviment obrer aquells anys, amb l’aplicació sistemàtica de la llei de fugues. Els enfrontaments entre els pistolers del Sindicat Lliure, amb el suport de la policia i la patronal, i els grups de defensa del Sindicat Únic –anarcosindicalistes– foren constants a Barcelona i a altres ciutats catalanes. Reus no en fou cap excepció. El novembre de 1920 un obrer era assassinat a trets i el gener de 1921 ho foren dos més. Foren morts, d’altra banda, Manuel Sardà, alcalde de Reus, el president del Sindicat Lliure i Feliu Gasull, comerciant d’olis. El març de 1921, un atemptat, preparat en part a Reus, va acabar amb la vida d’Eduardo Dato, president del govern espanyol.

En aquest context, Carbonell fou detingut nombroses vegades. Joan Montseny explica que era l’home que la policia agafava sistemàticament cada cop que un personatge havia de visitar la ciutat, amenaçava vaga o es descobria una conspiració inexistent. Tant Garcia Oliver com Banqué, a les seves memòries, testimonien els empresonaments de Carbonell.

L’edat de Carbonell, que aleshores fregava els seixanta anys, i la seva salut, potser el feien menys sospitós de fer costat a les pràctiques d’acció directa dels joves Banqué o Garcia Oliver, però el seu caire de referent de l’anarquisme local el condemnava a patir les conseqüències de la repressió.

Josep Carbonell va treballar tota la vida a jornal, en diferents oficis, com a adober, fins que una malaltia li ho va impedir. De gran, venia llibres i repartia publicacions –era l’encarregat de rebre tota la premsa d’idees avançades que es publicava a l’Estat, explica Joan Montseny– i va morir el 8 de setembre de 1929, als 64 anys.

Carbonell tingué un enterrament civil. A l’acte, verificat l’endemà, hi van assistir molts obrers. Joan Montseny, que hi va assistir acompanyat de la seva filla Frederica, diu que n’haurien estat més de no ser dia feiner i es queixava, en la nota sobre el sepeli que publicà a La Revista Blanca, que en aquells anys es feien pocs enterraments civils i que els companys li deien que fins alguns anarquistes s’enterraven seguint el ritual catòlic. La Maria Anguera, amiga inseparable de Frederica, i Rafaela Mateu –germana del vallenc Pere Mateu, conegut perquè fou un dels que atemptà contra el president Dato– van llançar flors sobre el seu taüt.

Els testimonis el descriuen com una persona afable, fidel a l’ideal, que llegia molt. Del seu caràcter explica l’anècdota que una vegada que un grup d’obrers es va adreçar a una personalitat d’idees republicanes per a una obra cultural –sospito que es tractava d’Evarist Fàbregas– aquest els hi va respondre:

«—Que vingui a buscar els diners Carbonell, així puc estar segur que haurà estat ben emprat.»

A les seves memòries, Banqué reflecteix les diferències ideològiques que els separaren per les crítiques dels anarquistes a la Unió Soviètica. Malgrat això, el considerà com un exemple d’honestedat i de lluita per la classe treballadora i per això proposà canviar, al seu nom, la titularitat del carrer on sembla que havia viscut, si més no, els últims anys de la seva vida.

El carrer de Josep Carbonell i Tous va tenir una vida curta. I la seva memòria, oblidada. Altres personatges, de trajectòria poc o gens favorable als interessos de les classes populars, continuen donant nom als carrers de la ciutat.

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en memòria i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Josep Carbonell Tous (1865-1929)

  1. spalomar ha dit:

    Aquesta entrada és un resum d’un capítol de la recerca que vaig fent sobre l’altre Reus de finals del segle XIX i primer terç del segle XX. Un bloc no és massa adient per posar notes a peu de pàgina. Les fonts són l’acta del consell municipal de 1936, les memòries de Joan Garcia Oliver, Josep Banqué, Joan Montseny i Alfons Martorell, articles i notícies a Las Circunstancias i La Revista Blanca

Respon a spalomar Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s