Les bitlles, un patrimoni de jocs

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Un dels valors del patrimoni cultural, no l’únic, que ens arriba del passat és la diversitat. La diversitat de formes per a una mateixa manifestació festiva, les variants en el llenguatge o en la manera d’explicar una mateixa rondalla, els trets característics que identificaven un objecte d’ús comú amb l’indret on havia estat obrat artesanalment…

Algunes d’aquestes característiques específiques es perden amb la producció industrial: objectes fabricats en sèrie que formen part d’un món global. I, aleshores, ens cal analitzar nous paràmetres. El mateix concepte de disseny, en la mesura que engloba funcionalitat, estètica, però també referents identitaris de grup, és prou revelador. Una eina, un estri quotidià –un telèfon o un ordinador ho són–, una peça de roba, ja no ens diuen per les seves característiques físiques on va ser fabricat, però ens poden servir per a identificar un grup cultural o ser associats a determinades formes de vida.

En tot cas, són reflexions generals de caire etnològic que serveixen per al present. Aquest cap de setmana, Pere Navarro comenta, tot presentant els seus treballs sobre els parlars del Priorat i de Cambrils –editats per Carrutxa i en curs de publicació–, com es perd la ‘e’ neutra del català parlat a Reus. La desaparició de variants en la parla i de vocabulari local, en favor de paraules més estàndard, és un exemple de pèrdua d’un patrimoni. Però, altres vegades, l’estandardització sorgeix de la voluntat de revitalitzar o de fer difusió de costums, com ara les cançons de fer cagar el tió, per exemple.

Altres cops, la pèrdua de la diversitat és una necessitat. La revitalització del joc de bitlles o birles  ha comportat unificar mesures i distàncies per tal de fer possible la competició entre equips de diferents poblacions. És cert que en algunes poblacions, ben poques, es continua jugant amb bitlles pròpies, en el context de la Festa Major –Albarca o Siurana en són exemples– però en la gran majoria d’indrets on s’ha recuperat la pràctica del joc, s’empren bitlles ajustades a la normativa de la Coordinadora o la Federació de Bitlles Catalanes.

La mostra virtual que acompanya aquestes reflexions recull un seguit de fotografies de bitlles –corresponents a la modalitat de joc de sis– que he trobat entre les moltes imatges que, poc a poc, vaig retrobant –i digitalitzant– del meu fons personal. Són jocs de diferents poblacions del país. En aquests jocs es pot observar, a més de les diferències formals, l’existència de bitlles que es distingeixen per algun detall en la decoració, que corresponen, probablement, a les modalitats del joc en què comptaven la bitlla reina o rei.

En l’actualitat, potser podem argumentar que el patrimoni material, quant a la diversitat de formes, ha minvat, però el cert és que la vigència de la pràctica –en un context més esportiu– no és pas menys important. I hi compta també preservar-ne el coneixement.

Aquestes fotografies les vaig fer en un moment en què, a les tirades de bitlles de la Coordinadora, alguna persona mostrava algun joc que conservava a casa seva o les que s’havien emprat fins aquell moment, o en alguna exposició a les Terres de l’Ebre. Altres, les he localitzades fent recerca sobre temes diversos. La majoria és de la dècada de 1990. Les de la recerca al Baix Camp i el Priorat, realitzada un anys abans, són al fons de Carrutxa. El recull, per tant, es pot anar ampliant.

Si us voleu entretenir a saber d’on és cada joc, obriu cada fotografia en una pàgina nova:.


Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura popular i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Les bitlles, un patrimoni de jocs

  1. Retroenllaç: El joc de bitlles, apunts de recerca | La Teiera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s