Tocar campanes

«I si sembla oblidada la importància de la funció ciutadana del toc de les campanes, com si l’ofeguessin les complexitats del seguit tràfec del viure quotidià, aquest descuit és més fictici que no pas real: ell significa la normalitat de vida…»

 Pere Barrufet, Les campanes del nostre campanar (1953)

El campanar és un instrument on el sonador es troba dins mentre executa la peça. És el campanar, amb el seu conjunt de campanes, el que permet bastir tocs que han acompanyat durant segles la població de Reus per a cridar-la a la festa, destacar-ne els moments solemnes, anunciar un esdeveniment o avisar d’un perill. Potser per això, quan fa poc dies –fora de temps– hom va fer proves de ventar una campana, encara hi hagué qui s’emportà una certa sorpresa…

Un dels encerts de la nostra festa ha estat recuperar el toc manual de campanes. La colla de campaneres i campaners, integrada per membres dels agrupaments escoltes Misericòrdia i Montsant/Cim, té cura de continuar una feina que durant molt de temps fou un ofici municipal.

L’adequació de les campanes per a poder-les fer sonar manualment i l’experiència permeten millorar la riquesa de la interpretació. L’any passat, per Festa Major, es trencà el batall de la campana de Sant Bernat o dels gegants i la restauració es va aprofitar per a canviar-ne l’estructura que la suporta, per tal que aquesta pugui ser ventada. Ventar, és a dir, tocar la campana no movent solament el batall, sinó alçant la campana fins a posar-la amb la boca per amunt, i després deixar-la anar a la seva posició normal, repetidament, és prou difícil segons la mida de la campana.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Des de dalt del campanar, el ritual festiu es viu força com una expressió sonora. Els participants al seguici i a la professó es veuen petits, però el so de les gralles, cobles i d’altres formacions musicals arriba nítidament i et permet copsar els moviments anteriors a l’inici de l’acte, com passen i s’ubiquen els grups festius, fins que el so potent de les campanes t’envolta.

Excel·lent i esforçada feina, encara que menys visible que la d’altres colles que participen a la festa, la que fan les campaneres i campaners dels agrupaments Misericòrdia i Montsant/Cim. Tan de bo que, amb l’experiència i les necessàries restauracions tècniques, es pugui anar recuperant la complexitat, ben codificada, dels tocs festius vigents al primer terç del segle XX que descriu el llibre de Pere Barrufet.

Advertisements

Quant a spalomar

Dinamitzador cultural. Membre fundador de l'associació Carrutxa (centre de documentació del patrimoni i la memòria). Treballo a l'Ajuntament de Reus (Cultura). Visc entre Reus i Albarca.
Aquesta entrada ha esta publicada en cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s